El futbol a la Conca de Barberà amb els ulls d’un aficionat col·leccionista

Passejant tranquil·lament per l’antic Hospital de Santa Magdalena a Montblanc podem veure fotos antigues de futbolistes ben equipats en blanc i negre. Vitrines amb copes, botes, i pilotes de diferents anys. I samarretes de diversos equips de futbol, algunes de més antigues, altres de més noves, d’equips de la Conca de Barberà.

Es tracta de l’exposició El futbol i les seves arrels a la Conca de Barberà, una mostra on Josep Maria Castellví Tàrrega ha aportat entre el 70% i el 80% del material per poder observar com ha canviat aquest esport al llarg dels anys, i quina incidència tenia a la comarca. Tot s’ha fet conjuntament amb l’Arxiu del Consell Comarca de la Conca de Barberà arran del llibre escrit pel mateix col·leccionista i que va rebre el premi Aires de la Conca, La participació dels equips de futbol de la Conca de Barberà al torneig. La directora de l’Arxiu, Montse Gomà, explica que: «vam treure tota la mostra després de la presentació del llibre»

Castellví assegura que fa més de 30 anys que col·lecciona diferents elements del futbol del territori. Havia jugat de jove en algun equip, i a partir d’aquí tenia molta afició. «Aquest esport era un eix vertebrador de la societat», comenta, i afegeix que durant els anys 50 i 60 va tenir una època daurada a la comarca. El col·leccionista diu que tots els municipis tenien un partit durant la festa major, és cert que també existia algun torneig, però l’important era aquest enfrontament per celebrar les festes. Segons Castellví «era un acte social molt rellevant, atreia persones dels altres pobles que anaven i després es quedaven al ball o a altres esdeveniments». Hi ha una samarreta de Blancafort, una altra de Sarral, de Montblanc, de l’Espluga i d’altres indrets.

La més antiga és de l’any 1930 que la van aconseguir a través d’un noi de Conesa, que era del seu pare i encara la conservava. De fet, havien arribat a haver-hi 12 equips a la Conca de Barberà. Josep Maria Castellví explica que aquest fet és remarcable, ja que «són municipis de pocs habitants, i molts cops dels equips que tenien molts jugadors eren d’altres llocs, perquè no hi havia suficients persones per participar». Però comptar amb algun equip donava prestigi i generava interès entre la ciutadania.

Una porta oberta a l’Arxiu

La mostra havia de finalitzar el 5 de gener, però el seu gran èxit ha fet que s’allargui encara més dies. A més diferents alumnes han passat per l’Arxiu a veure l’exposició, i també a fer una activitat. La directora comenta que això els ha servit per «tenir una visió diferent sobre què és un arxiu». Gomà assegura que moltes vegades «creuen un arxiu és avorrit, però d’aquesta forma hem mostrat que no, que el futbol també forma part de l’Arxiu i de la història».

El col·leccionista i la directora afirmen que l’exposició, en línies generals, està tenint una molt bona acollida. Castellví diu que: «pel que és col·leccionista és una satisfacció molt gran, però seria interessant que quedés una exposició permanent». Per la seva banda, Gomà, diu que: «estem molt contents perquè ha vingut gent que no està avesada a venir, a més moltes persones quan veuen les fotos es reconeixen, o reconeixen a familiars que havien jugat en algun equip».

El futbol ha canviat molt. Així i tot, asseguren que hi ha molts equips base actualment, molts infants juguen. «A vegades les noies ens pregunten per què no surt cap dona a les imatges?», apunta la directora. En aquest sentit, Josep Maria Castellví assegura que «abans era impensable que les dones juguessin, això ha canviat molt». Ara en futbol femení s’estan posant molt les piles, i cada cop hi ha més noies que hi juguen. Podem afirmar que el futbol ha viscut una gran evolució.