Emoció i destresa a parts iguals al Concurs de Gossos Tofoners

En l’àmbit culinari incideixen gairebé tots els sentits de l’espècie humana. El del gust és el més significatiu, tot i que l’olfacte pot arribar a ser, si més no, igual de rellevant. Aquest és el cas de la tòfona, un aliment molt preuat que creix sota terra i que només pot ser trobat si es té un bon olfacte.

Vilanova de Prades va acollir aquest cap de setmana la sisena edició de la Fira de la Tòfona, la segona amb més renom de tota Catalunya. I, a banda d’oferir productes de quilòmetre zero i xerrades i demostracions en directe sobre la tòfona negra, també van organitzar un cop més el concurs de gossos tofoners.

Enric Carbó, originari de Sant Sadurní d’Anoia (Alt Penedès), va guanyar el 6è concurs de gossos tofoners de Vilanova de Prades. Juntament amb el seu gos Tuber, Carbó es va imposar als setze participants restants de la competició. En aquesta prova, de caràcter competitiu, els gossos han de demostrar les seves habilitats a l’hora d’ensumar i trobar les tòfones. Obediència, destresa i rapidesa són algunes de les claus per assolir un bon resultat.

Cadascun dels concursants tenia una parcel·la assignada d’uns 25 metres quadrats, on hi havia enterrades quatre tòfones. Els gossos tenien quatre minuts de rellotge per trobar-les totes. Dels disset participants inscrits, només cinc van aconseguir trobar les quatre tòfones amagades dins del temps establert. L’expectació al camp de futbol de Vilanova de Prades era evident. Centenars de persones es van apropar per mirar d’agafar el millor lloc i veure la competició a primera fila.

Els participants entraven a les parcel·les d’un en un i començaven a donar les indicacions a les seves mascotes. «Busca, busca» eren les paraules més repetides pels concursants, que s’acotaven de pressa cada cop que el seu gos començava a gratar amb les potes per fer un forat. Una de les qualitats que té l’art de trobar tòfones és que es basa en el treball en equip. El gos s’encarrega d’ensumar la terra i la persona acaba de remenar-la per obtenir aquest bolet tan preuat.

Els tres primers classificats del rànquing van anar en funció dels minuts en els quals havien assolit la prova. El guanyador Enric Carbó i el seu gos Tuber (així és com s’anomena el gènere de les tòfones), van trobar les quatre tòfones en un temps d’un minut i mig.

La segona posició va ser per al noi de 19 anys, Nil Camps. El concursant més jove, de Cabrils, i el seu gos Dai, van fer-ho en un temps d’un minut i 55 segons. El tercer guardonat va ser en Juan Alfonso Magaña, d’Alcover, que juntament amb la Katana, van fer una marca de dos minuts i 54 segons.

Els disset participants venien de poblacions de la província de Tarragona i també d’altres llocs de Catalunya com Roda de Ter, Centelles o Esparreguera.

Entrenament i dedicació

La Fira de la Tòfona de Vilanova de Prades és reconeguda en el sector arreu del territori. «Aquí és el tercer cop que participo i sempre em quedava a les portes de guanyar», va assegurar Enric Carbó, guanyador d’aquesta edició. La clau per treballar conjuntament amb un gos tofoner, segons ell, és la paciència.

Reconeixia que ha après de manera autodidàctica, anant al bosc a buscar-ne els caps de setmana. «Em vaig iniciar en això perquè m’agrada anar a buscar bolets i en ser la tòfona un bolet, m’hi vaig posar per afició». I com que a Sant Sadurní d’Anoia no hi ha tòfones, l’Enric i el Tuber van fins al Berguedà per trobar-ne. Ja fa set anys que en busquen plegats, els mateixos anys que té el Tuber.