Fer de bomber voluntari, un compromís i dedicació constant

Els bombers voluntaris són persones que, de manera altruista, dediquen part del seu temps lliure a donar un cop de mà als bombers professionals. De fet, els voluntaris tenen una formació especialitzada per a poder desenvolupar qualsevol mena d’actuació o rescat.

Actualment, hi ha una setantena de parcs d’aquesta tipologia repartits per tota Catalunya. El de Sant Jaume dels Domenys, al Baix Penedès, es va fundar l’any 1994 i l’any vinent complirà els seus 30 anys.

Segons el cap dels bombers voluntaris de Sant Jaume, Òscar Saladié, el parc es va crear a l’interior de la comarca i gairebé al peu de la serra del Montmell i la primera idea va ser per donar resposta als incendis forestals. «Com que a finals dels anys noranta hi va haver molts incendis forestals, es va realitzar una demanda perquè s’instal·lés un parc aquí».

Els bombers tenen altres feines o professions, però dediquen hores fora del seu horari habitual per donar resposta als serveis. Saladié apunta que, igual que els bombers que són funcionaris, ells actuen en tot.

«Al principi es van pensar més pels incendis forestals, però actualment donem resposta als mateixos tipus de serveis que poden donar els parcs que treballen les 24 hores del dia». I afegeix que «quan hi ha algun accident, la gent del carrer no sap si som bombers funcionaris o voluntaris. El que volen és que fem la feina bé i sense posar en risc a ningú».

Segons el cap del parc, s’ha millorat molt en equipaments. El que més han notat ha estat el canvi dels vehicles i el material. «Al parc tenim un camió amb una capacitat de 3.500 litres d’aigua i un vehicle lleuger tot terreny, que ens serveix per fer una recerca o per fer relleus».

Un mínim per actuar

Al parc només hi ha gent quan se’ls activa amb previsió d’alguna emergència. Mínimament, han de ser tres persones disponibles per poder sortir a actuar. En l’actualitat, això es fa difícil perquè no són prou efectius.

Els bombers es divideixen en dues categories, els que estan actius i els de l’escala de veterans, que donen un cop de mà per si falta qualsevol cosa. El cap del parc de Sant Jaume remarca que tenen tres veterans i onze bombers a l’escala activa, dels quals dos estan en un període d’excedència. «Sent nou és difícil que puguem estar disponibles mínim tres, perquè entre setmana treballem».

Havien arribat a ser una vintena de persones i el parc va ser molt actiu, perquè hi ha molt de moviment i activitat industrial a la comarca. Saladié lamenta que abans era més fàcil que ara poder donar resposta a l’increment de serveis que requerien la presència de bombers.

«Ens avisen molt sovint per donar suport al Vendrell i molts dies hem de dir que no podem anar-hi perquè no som el mínim suficient. Molts cops han de venir de Vilanova, de Vilafranca o de Tarragona».

L’Òscar creu que la disminució progressiva d’efectius es deu a dos factors. En primer lloc, que bona part dels membres del parc de Sant Jaume no resideixen al municipi. Els bombers voluntaris han d’estar adscrits a la zona d’on són, perquè s’ha de donar resposta immediata a serveis que tenen lloc a prop del parc.

«Tot i que hi ha hagut convocatòries els últims anys per entrar nous efectius, hi ha poca predisposició a entrar, tant de Sant Jaume dels Domenys com dels pobles veïns com Llorenç del Penedès o Banyeres del Penedès», afirma.

L’altre factor és que hi ha hagut un envelliment. Hi ha gent que ha marxat per raons diverses o algunes persones han passat a ser bombers funcionaris de la Generalitat. Saladié assenyala que «així com hi ha hagut una sortida de gent, que és natural, hi ha hagut molt poca entrada i ha fet que la mitjana d’edat incrementi molt». La persona més jove del cos té uns 32 anys i dels nou bombers actius, un terç té més de 50 anys.

Falta de vocació

Un fet que comenta l’Òscar és que, probablement, la gent desconegui que per ser bomber voluntari cal passar un examen teòric, proves físiques, entrevistes i un període de quatre o cinc mesos de formació. D’altra banda, un dels requisits per apuntar-se a un parc com a candidat és estar a 30 minuts de distància, com a molt lluny.

Saladié ha observat com hi ha una falta de vocació pel voluntariat. «T’ha d’agradar. Estem parlant de fer de bomber, per tant, hi ha un risc i és una responsabilitat enorme». I afegeix: «Has d’estar disposat a posar un temps per formar-te i dedicar unes hores, fora del teu horari laboral i de la teva situació familiar».

L’Òscar, que va començar com a bomber voluntari amb 21 anys a Tivissa i resideix a Sant Jaume des del 2009, argumenta que els temps ho han canviat tot. «Abans no hi havia tantes activitats, ara la gent jove pot fer trenta mil coses. L’interès per ser bomber voluntari ha disminuït».

Des del parc, ja fa anys que miren d’atreure a jovent per apuntar-se. «Quan vam fer 25 anys el 2019, vam fer una crida perquè la gent del municipi i de la comarca vingués al parc i sàpigues de què va ser bomber voluntari –diu Saladié–. Van venir molts infants amb els seus pares, però van venir molt pocs del nostre objectiu potencial a curt termini, que serien la gent de 18 a 20 anys».

Al mes de febrer es va celebrar un acte d’entrega de medalles, en reconeixement dels voluntaris que complien 20 i 25 anys de servei al parc. A causa de la pandèmia no es van poder portar a terme els actes generals a tota Catalunya i a Sant Jaume van aprofitar per entregar tots els guardons dels anys 2020, 2021 i 2022.

El cap del parc recalca que «l’acte no va ser únicament pels reconeixements, sinó també per obrir el parc al poble i a tota la comarca». Amb tot, reconeix que «la resposta és limitada i la capacitat d’arribar a la gent també».

Saladié reclama que, si es coneix quin és el públic objectiu, s’hauria de trobar gent i explicar-los què significa ser bomber voluntari, i amb això, generar noves vocacions. D’altra banda, comenta que potser caldria que l’Administració fes alguna acció per generar interès en els joves.

Una activitat altruista

Altrament, la Generalitat va decidir, l’any 2020, que els bombers voluntaris havien d’instal·lar-se una aplicació mòbil, on han de posar quan estan disponibles per si els activen. L’app comptabilitza quantes hores hi són presencial al parc o quantes hores estan disponibles per activar-se immediatament.

Al llarg de l’any, cada voluntari ha d’arribar a les 650 hores de disponibilitat i si no assoleix aquesta xifra, s’inicia el procés d’expulsió. «Jo crec que hem de fer uns mínims, però no crec que la manera de mesurar la nostra implicació sigui comptant les hores de disponibilitat –que no de treball–, a través d’una aplicació al telèfon mòbil», opina l’Òscar.

Actualment, a Sant Jaume no ha entrat cap nou voluntari des de fa cinc anys. El procés d’admissió de nous efectius es va dilatant molt en el temps, i segons Saladié, haurien d’entrar moltes persones durant anys per arribar a un número viable, com per exemple, una vintena de bombers actius.

Mentrestant, el parc de Sant Jaume dels Domenys resisteix donant resposta i ajuda a incendis de la comarca i d’arreu de Catalunya, amb l’esperança de continuar fent-ho molt temps més.