Para seguir toda la actualidad desde Tarragona, únete al Diari
Diari
Comercial
Nota Legal
  • Síguenos en:

La Diputació restaura dos pavesos medievals del Monestir de Poblet

Un podria correspondre a la corona catalanoaragonesa i l’altre, al regne de Navarra

| Actualizado a 04 octubre 2022 17:45
Se lee en minutos
Participa:
Para guardar el artículo tienes que navegar logueado/a. Puedes iniciar sesión en este enlace.
Comparte en:

La Diputació de Tarragona ha recuperat dos pavesos del segle XIV pertanyents al fons patrimonial del Museu del Monestir de Poblet. Es tracta de dues peces inèdites: escuts funeraris nobiliaris, amb representació heràldica, que abans de la intervenció es trobaven en molt mal estat de conservació. Pel seu cromatisme es creu que un d’ells podria correspondre a la corona catalanoaragonesa i l’altre, al regne de Navarra.

Sota el títol “Temps de colors i emblemes a la Corona d’Aragó”, la mostra situa l’espectador en el context històric dels escuts i li ofereix un recorregut pels aspectes més tècnics, com ara l’ús o el procés d’elaboració. Així mateix, detalla el procés de restauració dels dos elements medievals i els tractaments als quals han estat sotmesos durant la recuperació. La proposta expositiva compta també amb un audiovisual elaborat per l’Escola d’Art i Disseny de la Diputació a Reus que permet al visitant gaudir d’una reconstrucció virtual dels elements restaurats.

Després de fer parada a Tortosa, l’exposició “Temps de colors i emblemes a la Corona d’Aragó” es traslladarà al Reial Monestir de Santa Maria de Poblet, on es presentaran les darreres intervencions dutes a terme per la Unitat de Conservació i Restauració de Béns Culturals al conjunt patrimonial del Monestir. En aquest sentit, cal destacar que a més dels pavesos medievals la Diputació ha recuperat diversos elements pertanyents al Reial Monestir de Santa Maria de Poblet, com ara la col·lecció d’orfebreria o diverses obres pictòriques i escultòriques.

Dues peces singulars de gran valor històric

Les peces restaurades són dos escuts oblongs amb representació heràldica datats a mitjan segle XIV. Lleugerament corbats i realitzats amb fusta folrada de pergamí policromat, es creu que el seu ús era funerari. A Catalunya i Balears només hi ha tres conjunts de pavesos de similars característiques: els de la Basílica de Santa Maria del Pi de Barcelona, els de la Catedral de Mallorca i els del Museu de Belles Arts de Castelló.

Entre els materials que componen els pavesos de Poblet hi trobem la fusta, el pergamí, el paper, el guix, la cola, el full de plata, els pigments i la resina natural. També contenen elements de subjecció de metall i de pell. A l’anvers d’un dels pavesos hi apareix l’escut de Navarra, policromat i punxonat, i al revers de l’altre, la senyera. És per aquest motiu que es creu que podrien correspondre a la corona catalanoaragonesa i al regne de Navarra. La gamma cromàtica dels escuts passa pel verd, el vermell, l’ocre i el negre, a més del gris del pa de plata.

Una acurada tasca de restauració

Quan van arribar a la Diputació de Tarragona l’estat de conservació dels escuts era molt dolent, a causa de factors ambientals, plagues i factors humans com la falta de manteniment o les manipulacions inadequades. Des de la Unitat de Conservació i Restauració de Béns Culturals s’ha treballat amb molta cura, respectant en tot moment l’obra original i duent a terme les intervencions necessàries per a la seva recuperació. En aquest sentit, s’han eliminat les intervencions anteriors que distorsionaven la lectura de les obres i les que en perjudicaven l’estat de conservació, però no aquelles que formaven part de la història.

Els treballs de recuperació han consistit en la desinfecció i neteja de la fusta, la fixació dels aixecaments i la neteja de les capes de preparació i la policromia, l’adhesió de les parts aixecades, la correcció de les deformacions i la neteja del pergamí i la neteja i protecció del elements metàl·lics, entre altres accions.

Els pavesos

El pavès és un escut medieval prolongat que podia tenir usos militars o bé una funció representativa i ornamental. En el segon cas normalment s’utilitzava en l’àmbit funerari, es pintaven amb l’heràldica del difunt i es penjaven a les esglésies, a les parets de les capelles. La paraula pavès prové del llatí pavire (ferir), de l’italià pavesse, del francès antic pave (coberta) o del grec pabetzion.

Els pavesos que ha restaurat la Diputació de Tarragona formen part del conjunt patrimonial del Monestir de Poblet. Durant la desamortització de Mendizábal s’expulsen els monjos, s’abandona el monestir i es traslladen les obres a altres indrets. Es desconeix el seu destí fins a la creació del Museu Arqueològic de Tarragona a mitjan del segle XIX, on ingressaren procedents de la Diputació de Tarragona. Tornen a Poblet, possiblement, abans de la Guerra Civil.

Segons la Guia del Museu de Poblet el rei Pere el Cerimoniós va enviar aquests escuts ornamentals per col·locar-los sobre les tombes reials i, d’acord amb el Catàleg del Museu Arqueològic de Tarragona de 1894, els pavesos potser provenen de Santes Creus, una informació que només trobem en aquest document.

Comentarios
Multimedia Diari