La plaça de Bellavista, una entitat de població de Nulles (Alt Camp), acull des de fa poc més d’un mes una obra artística peculiar i molt especial. Es tracta de la peça Andare a Zonzo, una esfera de ferro construïda a partir de rabassons de vinya creada per l’artista Cristina Gavilán. De fet, aquesta és la primera escultura que hi ha en aquest petit nucli de cases envoltades de ceps i oliveres.
La peça s’emmarca en el Land Art, un corrent d'art contemporani en el qual el paisatge i l'obra tenen un lligam molt estret. Les obres són generades a partir del lloc en el qual s'intervé, i en aquest cas, la vinya és un dels elements més característic del paisatge de la comarca de l’Alt Camp.
Cristina Gavilán és veïna de Bellavista i es va formar a l’Escola Massana i a l’Escola d'Art i Disseny de Tarragona (EADT). La seva concepció de l'art i la natura ha propiciat el naixement de diverses obres escultòriques que s’integren en l’espai que les envolta. «Els meus últims projectes s’han emmarcat en l’escultura expandida i en el Land Art. Tots han sorgit del meu vincle amb el territori».
Andare a Zonzo és una estructura esfèrica de grans dimensions que «parla de cicles». «Aquesta esfera està feta amb rabassons, perquè parla del cultiu predominant aquí, la vinya. En el fet mateix d’empènyer l’esfera, parlo de l’esforç de la pagesia», comenta.
Caminar sense destí
En concret, Andare a Zonzo és un terme en italià que dona nom a l’obra. «L’origen d’aquesta peça ve d’una expressió italiana que vol dir caminar sense un destí en concret», explica l’escultora. En aquest sentit, la idea original de Gavilán era representar el cicle del nostre pas per la terra en el simple fet de caminar.
«A partir del segle XX, caminar és considerat com un acte artístic en sí mateix. Jo volia que la peça rodés, que estigués en llibertat, que qualsevol part d’aquest territori fos el seu pedestal», assegura Gavilán. Amb tot, finalment va decidir deixar-la estàtica a la plaça de Bellavista per protegir-la del vandalisme.
L’expressió italiana ‘Andare a Zonzo’, que dona nom a l’obra, vol dir caminar sense un destí
En aquest sentit, Andare a Zonzo no només és l’esfera de rabassons, també incorpora una peça audiovisual a la pàgina web de l’artista. Al vídeo, l’escultora explica en què consisteix l’acció artística que dona sentit al projecte en conjunt. «La idea era empènyer una escultura carregada d’identitat i el projecte final no és una escultura, sinó que és una acció», assenyala Gavilán.
La part més important del treball de Gavilán és mostrar el vincle entre la creació i el lloc on ha estat creada. «Hi ha coses que m’importen molt, com per exemple, entendre la relació entre art i espai des de l’experiència del propi lloc –diu–. Així, l’art com a escultura no serà la conquesta d’un espai, sinó l’encarnació dels llocs a través de la seva història, de les seves tradicions, de la seva cultura».
Gavilán afegeix: «També m’importa entendre l’espai com un ésser. El meu treball gira entorn de ser molt respectuós amb l’espai i amb l’entorn. M’interessa molt no envair amb l’escultura, sinó enaltir l’espai a través d’ella». I això és el que precisament ha aconseguit aquesta artista amb la seva darrera creació.
Cristina Gavilán treballa en l’àmbit de l’escultura i les arts aplicades. Alguns dels seus projectes estan vinculats amb el moviment artístic del Land Art. És el cas de ‘Vitis Vinfera’, una proposta on va hibridar el dibuix i l’escultura, creant formes que sobresortien dels ceps de la vinya i quedaven com dibuixos en el cel.
