L'ús habitual del català ha baixat del 36,1 % al 32,6 % entre els anys 2018 i 2023, mentre que el castellà augmenta «una mica» en termes absoluts, segons es desprèn de l'Enquesta d'Usos Lingüístics de la Població 2023, presentada aquest dimecres.
A més, el coneixement del català cau lleugerament en els últims anys. Segons l’enquesta, que es publica cada cinc anys i que s’ha presentat aquest dimecres amb dades del 2023, un 93,4% de la població l’entén, cosa que suposa un retrocés d’un punt. Les persones que el saben parlar reculen vuit dècimes fins al 80,4%, i els qui són capaços d’escriure’l, cauen gairebé un punt i mig fins al 84,1%. Alhora, la gent que el sap escriure creix tres dècimes fins al 65,6%, és a dir, lleugerament per sota de dos terços. La tendència de coneixement de l’idioma a llarg termini també és a la baixa, ja que els qui l’entenen han reculat tres punts en 20 anys i, els qui el saben llegir, cinc.
Així, l’any 2003, les persones que declaraven entendre el català eren el 96,5% del total, una xifra que va caure dos punts el 2008 i s’havia mantingut la següent dècada, mentre que entre el 2018 i el 2023 ha davallat un punt més.
Pel que fa als qui el saben llegir, la caiguda durant la primera dècada del segle va ser més pronunciada, de vuit punts, i el percentatge es va anar recuperant els següents anys fins al 85,5% del 2018. En el lustre següent, però, ha tornat a caure prop d’un punt i mig.
Les persones que el saben parlar s’han mantingut a la baixa en aquests 20 anys, passant del 81,6% al 80,4%, mentre que l’únic àmbit on es veu una repunt és en l’habilitat d’escriure’l: si el 2003 eren un 58,8% de la població, ara –amb menys pes de les generacions que no el van aprendre a escriure a l’escola durant la dictadura franquista– s’ha arribat al 65,6%.
Malgrat que els percentatges, en general, han anat lleugerament a la baixa, tenint en compte que entre l’última Enquesta d’usos lingüístics de la població i la més recent ha crescut la població en pràcticament 400.000 habitants, el nombre absolut de persones que coneixen el català ha anat a l’alça. Per exemple, els qui l’entenen passen a ser 6,3 milions de persones, 300.000 més que el 2018 i, els qui el parlen, arriben als 5,4 milions, 267.600 més que cinc anys enrere. La població que el llegeix arriba als 5,7 milions, i la que el sap escriure, als 4,4 milions, uns valors també a l’alça respecte als baròmetres anteriors.
Els coneixements de català entre els estrangers cauen lleugerament
Per orígens, el domini oral del català es manté entre els nascuts a Catalunya (97,8%), mentre que puja dues dècimes entre els qui van néixer a la resta de l’Estat (63,1%) i recula mig punt entre els estrangers (50,5%). La tendència entre aquest col·lectiu és a la baixa, ja que l’any 2013 se situava en el 52,8%.
A l’hora d’escriure’l, es repeteix el mateix patró: entre els nascuts a Catalunya es manté (87,5%), creix cinc punts fins al 32,6% entre els qui van néixer a la resta d’Espanya i cau dos punts fins al 35,4% entre els originaris de fora de les fronteres de l’Estat.
Més de la meitat de la població entén l’anglès per primer cop
D’altra banda, el coneixement del castellà és pràcticament absolut entre els residents, ja que un 99,6% l’entén, un 99,2% el parla, un 97,5% el llegeix i un 94,5% l’escriu –l’únic àmbit en què s’observa una reculada, de tres punts respecte al 2018.
Pel que fa a altres llengües, destaca que, per primera vegada, més de la meitat dels habitants assegura entendre l’anglès (51,7%). La xifra ha augmentat de manera clara respecte al 2003, quan els qui declaraven comprendre’l no arribaven al terç del total (32%). En els últims cinc anys, el repunt ha estat de sis punts. Totes les altres habilitats també pugen, i els qui diuen parlar-lo arriben al seu màxim (43,4%), així com els qui el saben llegir (46,7%) o escriure (40,9%).
Entre els qui poden entendre el francès, el percentatge està estancat al 27%, així com els qui el parlen, en el 18,9%. L’àrab, l’italià, el portuguès i l’alemany són les altres llengües que una petita part de la població entén, però a molta distància de l’anglès i el francès.