JxCat i ERC ja estudien alternatives a Puigdemont

En públic, la consigna en l’independentisme segueix sent que només hi ha un candidat a la presidència de la Generalitat i que aquest nom únicament pot ser Carles Puigdemont. Així s’expressen els dirigents de Junts per Catalunya i Esquerra, fent pinya sense fissures. Una altra cosa ben diferent és el que diuen en privat. En les primeres reunions mantingudes entre les dues principals formacions secessionistes, després de la investidura fallida de dimarts, ja s’han començat a posar noms alternatius sobre la taula, segons fonts nacionalistes.

El pla B ja no és un tabú a les taules de negociacions, encara que d’una manera molt preliminar, a l’espera de la decisió de Puigdemont. De moment, l’expresident insisteix en no llançar la tovallola, tot i que en els missatges que les càmeres van captar del mòbil de Toni Comín donés la batalla per perduda.

Elsa Artadi i Eduard Pujol

L’expresident de la Generalitat i la secretària general d’Esquerra, Marta Rovira, van parlar dimecres, després del desencontre entre els independentistes i el cop de puny a la taula de Roger Torrent. Els contactes van continuar ahir a la Cambra catalana. Els noms que s’estudien són Elsa Artadi i Eduard Pujol. La primera va ser la directora de campanya de Junts per Catalunya, té una sòlida formació acadèmica, va ser col·laboradora en la Conselleria d’Economia d’Andreu Mas-Colell i era l’equip de confiança de Puigdemont a la Generalitat. Aquesta setmana, va ser designada portaveu del grup parlamentari nacionalista. El segon era el director de la cadena de ràdio Rac-1 i serà el portaveu adjunt dels neoconvergentes al Parlament. També sonen Jordi Turull i Jordi Sánchez (aquest últim a la presó), encara que la seva situació és més complexa, ja que tenen causes judicials pendents i la seva inhabilitació podria ser imminent. 

Que hi hagi noms sobre la taula, en qualsevol cas, no vol dir que Puigdemont ha lliurat la cullera. El candidat alternatiu podria entrar en joc una vegada que l’expresident fos investit i aquesta elecció fos immediatament anul·lada pel Constitucional.

Aquesta idea casa amb la que ahir va rescatar Junqueras, apuntada per ERC durant la campanya: una doble presidència. Segons la seva opinió, les circumstàncies poden «obligar o impedir» que la direcció del govern sigui efectiva i per tant que es «hagi de combinar una presidència simbòlica amb una executiva», segons va assegurar en ‘Diari 16’. Oriol Junqueras també creu que ser president des de la presó o des de Brussel·les «vindria a ser el mateix», una resposta a Puigdemont, que va dir que «millor ser president que presidiari».

Bloqueig institucional 

L’expresident de la Generalitat és a dia d’avui el principal bloqueig perquè la legislatura catalana pugui començar a arrencar i des d’ERC van incrementar la pressió. Després del moviment de dimarts, en què va decidir ajornar la investidura i va evitar desobeir al Constitucional, el president de la Cambra catalana, Roger Torrent, va prémer l’expresident de la Generalitat perquè faci un pas al costat, en nom de que la legislatura comenci a rodar. «Avançarem si som capaços de ser el més generosos possible», va afirmar a Rac-1, en un avís similar al que va fer Gabriel Rufián, també d’Esquerra.

Marta Rovira, per la seva banda, va instar als seus socis a presentar la fórmula per a una «investidura efectiva». En una entrevista a l’ACN, la secretària general d’ERC i presidenta del grup parlamentari republicà assegura que la seva formació està «a l’espera» que els de Puigdemont els expliquin «en detall» la manera amb la què volen portar a terme la investidura, i avisa que ha de ser una fórmula que permeti «saber que al minut següent de votar el president» es podrà nomenar els consellers, publicar decrets al DOGC i signar decrets efectius. A més, va fer una crida a totes les forces independentistes a no demorar molt la situació i «no perdre el temps». Així, Rovira creu que cal tancar de seguida un acord amb «una estratègia sòlida i sense improvisacions».

Un candidat amb garanties

Torrent no es mou de la seva afirmació que només contempla un candidat –ahir va rebutjar iniciar una nova ronda de contactes, com li demanaven els partits constitucionalistes– però al mateix temps estreny als seus socis i els recorda que no convocarà un nou ple fins que el candidat compti amb totes les «garanties polítiques «per assumir la investidura i formar un nou govern que pugui treballar des del primer minut. Aquestes garanties no es donaven dimarts i difícilment es donaran en les pròximes setmanes, perquè el Constitucional ja ha dit que la investidura a distància no és possible. Torrent confia, però, que «molt aviat» hi haurà un nou Govern.

D’entrada, el Parlament ja ha rebut la resolució del Tribunal Constitucional sobre la investidura telemàtica. Ara té un termini de deu dies hàbils, fins al 15 de febrer, per presentar al·legacions.