Jaume Vilella: “Estem preparats per encarar el curs vinent amb garanties”

L’Escola Internacional del Camp (EIC) està en boca de tothom per haver aconseguit el petit miracle de no aturar les classes i haver passat d’un dia per l’altre a un model virtual que s’ha convertit en una referència al nostre país. Mentre una gran part de la comunitat educativa esperava a rebre instruccions sobre com operar, l’EIC ha posat en marxa un model propi, per al alumnes de tots els cicles educatius, que està permetent acabar aquest curs amb els deures fets i ja tenir preparades per al curs vinent diferents estratègies d’actuació per poder-se adaptar en un context incert.

Com ha encarat l’EIC el confinament provocat per la COVID-19?

Amb determinació, molt de compromís per part de l’equip i actuant amb molta celeritat per posar tot a punt davant d’un repte tan inesperat. Conscients que, per damunt de tot, calia donar continuïtat a l’activitat docent. Des del primer moment hem fet nostra una màxima que guanya força especialment aquest dies: “si mai hem sentit la vocació de ser mestres i de fer escola (amb lletra majúscula), ara és el temps de demostrar-ho”: Perquè l’alumnat ens necessita més que mai, més que quan ve a l’escola presencial i tot, i les famílies també.

Per sort a l’EIC hi havia alguns elements propis del nostre model educatiu que per a la majoria d’alumnat i professorat ja estaven assumits i ara han estat claus: l’ús avançat de noves tecnologies i l’autonomia personal. Ara, aquestes capacitats que sempre dèiem que eren fonamentals per als joves d’avui han guanyat valor de forma evident i, inesperadament, han resultat ser claus de la nit al dia.

Amb tant poc de temps, s’ha aconseguit implantar un sistema d’escolarització online?

Sí. De fet, tot va començar 15 dies abans de l’estat d’alarma, quan veient el que estava passant a Àsia i a Itàlia, vam elaborar un pla d’acció per si finalment l’escola s’havia de tancar. Per uns dies... o per unes setmanes. Per això, el darrer dia de classes, vam poder explicar al nostre alumnat com seria l’escola a partir de l’endemà mateix! I, efectivament, d’un dia per l’altre, tot va començar a rodar.

Primer vam garantir que l’alumnat no “desconnectés” de les rutines ni de l’escola. Així que les primeres setmanes van ser més de repàs i rutina, també per fer funcionar l’engranatge: Alumnat – professorat – famílies. Vam tancar el segon trimestre i vam començar el 3r trimestre amb un nou salt qualitatiu: rutines ja establertes, nous horaris més similars al dia a dia de l’escola i més sessions intercalades de classes presencials/virtuals. També la resta de vida escolar: tutories, sessions de debat, art, música i esport! Igualment, les àrees de suport especial a l’alumnat que en l’escola presencial rebia suport per temes diversos, també el rep ara en temps de confinament. Amb les corresponents adaptacions que ha clagut i amb matisos per edats, una escola amb tota regla!

Quines considereu que són les necessitats essencials de l’alumnat i les famílies en aquest temps de confinament? Com les heu solucionat?

En un període com el que estem vivint, on tot canvia d’un dia per l’altre i hi ha una sensació general d’inseguretat –sanitària, però també econòmica i social– nosaltres hem mirat d’aportar seguretat i certeses, almenys pel que fa a l’educació dels alumnes. A dia d’avui, se sap ben poc o res, per exemple, del que les autoritats fixaran per al final de curs o el curs que ve. Nosaltres hem assumit el compromís, i ho estem fent, de garantir una educació de qualitat i de màxims dins de les possibilitats normatives, aprofitant la flexibilitat, independència i adaptabilitat que ens permet la nostra forma jurídica.

En aquest context, un factor que ha estat fonamental, vist des d’una perspectiva pedagògica, és el retrobament entre família, escola i alumnat, com  a triangle educador.

Perquè de forma inevitable i forçosa, vivim un temps (indefinit) en què haurem d’aprendre a combinar l’activitat escolar entre la presencialitat i la virtualitat, entre l’escola i a casa. I per fer-ho, ha calgut aquests últims mesos i, segurament caldrà també en el futur immediat, la coordinació de tots aquests elements. Amb nous formats i eines de relació.

Conscients que a partir d’ara, a la singularitat de cada alumne, s’hi afegeix ara la de cada família. Tots tenim diferents capacitats, talents i situacions diverses, que en moments de confinament ens ajuden o ens obstaculitzen i cal treballar solidàriament, en equip, les tres parts implicades, per tirar el projecte educatiu endavant, de la millor manera possible. Per a cada alumne i per a cada família.  Mentre l’escola i el seu equip, vetllen per la coherència pedagògica de tot el model i per a totes les edats.

Quines mesures s’han pres a nivell organitzatiu d’escola? Esteu avançant matèria?

Tot l’equip de l’escola està volcat treballant més que mai fent possible aquest canvi de paradigma, de l’escola presencial a l’escola del confinament. A diferents grups d’edat, diferents possibilitats, és clar.  Durant les primeres setmanes tot va ser, a més, innovació pura: noves eines, entorns de treball, la participació de les famílies… La corba d’aprenentatge va ser  exponencial. Per a tots els implicats va suposar sortir de les corresponents zones de confort, per avançar a passes agegantades. Ara, però, ja tot funciona amb “nova normalitat”, en una escola del confinament que ens permet encarar una nova fase: el retorn a la presencialitat, amb tot el bagatge del que hem après i la necessitat d’estar preparats per poder combinar en qualsevol moment, molt probablement en el futur, un sistema híbrid, presencial i virtual. L’alumnat no només no perdrà el temps des d’un punt de vista d’avanç curricular, sinó que guanyarà tot un seguit de noves competències que ja avui es demostren necessàries i se sumaran a les clàssiques que ja portem del sistema presencial. Hem convertit un problema en una oportunitat.

Com enfoqueu el final de curs amb la proposta que ha fet el Govern?

Acabarem el tercer trimestre i farem un tancament del curs que, malgrat les circumstàncies, ha avançat i donarà els seus fruits a totes les edats. Per bé que, certament, teníem un pla diferent del que hauríem pogut fer per al tram final de curs, ens hem d’adaptar al que el Departament ha presentat i mirar de maximitzar-ho a favor de l’alumnat i les seves famílies, per donar la millor solució possible per al final de curs i l’estiu. Per una banda, ens satisfà que el model escollit per acabar el curs sigui la versió online, ja que en aquest model ens hi sentim especialment còmodes i consolidats, però per una altra banda haguéssim preferit més flexibilitat per poder donar a l’alumnat i les famílies més presencialitat per afavorir que l’alumnat passi per les aules, es retrobi amb els companys, els podem ajudar a socialitzar, ordenar el que poguem del final de curs i començar a preparar el vinent. I ajudar més també les famílies amb la conciliació laboral i familiar.

Això no obstant, aprofitarem les oportunitats que se’ns dóna per treballar amb els alumnes de BAT2, els més petits de P1 a P5 i els cursos de canvi de cicle, per aprofitar el temps que tenim i la seva situació específica per prepar-los per als canvis que vindran. Per això també l’Escola ha ofert allargar el calendari fins al juliol i començar també abans al setembre, si les condicions sanitàries ho permeten.

Com encara l’EIC l’inici del proper curs?

Amb il·lusió i optimisme, malgrat que som plenament conscients de la duresa del moment. L’escola no n’és aliena, com tampoc ho són les famílies i de retruc, els estudiants. Per tant, cal dissenyar un nou curs tenint tots aquests elements en ment. I, naturalment, tenint presents les mesures de seguretat que hem d’adoptar per proveir un entorn lliure de Covid.19. Estem invertint molt en protocols, formació i recursos a tots nivells, conscients de la importància, especialment en el nostre sector i amb infants, que hem de donar unes garanties especials.

Pel que fa a la tasca pedagògica, per sort ja teníem consolidat el model presencial, i també hem pogut definir i posar en marxa amb èxit un model no presencial. A partir d’ara estem preparant i ja tenim avançat el que podria ser una situació híbrida, en què  hagin de coexistir ambdues situacions.

Tenim l’escola apunt per al curs 20/21 i els reptes que segur ens tocaran viure. Serà un curs diferent, però no per això serà pitjor. Ben al contrari, pedagògicament parlant, estem davant d’un repte apassionant i que, ben portat, serà també positiu i una gran oportunitat per als nostres estudiants. Estem preparats per encarar el curs que ve amb garanties.