Joan Pons: 'Els artistes han de tenir cert punt de misteri'

El Petit de Cal Eril arriba aquest dissabte a l’Hospitalet de l’Infant dintre de la vuitena edició del festival Twinpalm. El concert que es troba dintre de la temporada indoor es farà al Centre Cultural Infant Pere a partir de les 17 h. A més del cantant lleidatà, també actuaran Enric Montefusco, Pavvla, Espaldamaceta i Slowflames.

Parli’m del concert d’aquest dissabte al Twinpalm.
El tret característic d’aquest concert és que és un dels últims de la gira Triangular, que precisament conclou amb tres concerts aquesta setmana a València, Barcelona i l’Hospitalet de l’Infant. Després entrarem a l’estudi per gravar un nou disc.

Torna al Twinpalm després d’alguns anys.
Vaig participar-hi quan es feia a l’exterior en estiu. Ara serà en interior en una sala que sona molt bé. És poc habitual que tingui concerts per terres tarragonines més enllà de Tarragona, Reus o Altafulla. Però també em fa il·lusió perquè de petit hi vaig passar molts estius.

En quins espais es troba més a gust?
Ens adaptem bastant als escenaris. Volem trobar llocs en què desenvolupar-nos amb comoditat. Això depèn de la gent que ho munta i del públic. Però en aquest cas coneixem els altres grups que toquen al Twinpalm i segur que serà una nit agradable.

Aquest últim treball és més electrònic que els primers, amb un estil més folk.
És una evolució natural. No pensem en cap estil o limitació. Simplement fem el que ens agrada d’una manera oberta. Però quan preparem un disc nou ens preocupa que s’assembli massa l’anterior. Per això hi ha un canvi, tot i que sempre hi ha una llavor que està present. 

Sempre hi ha una visió positiva de la vida.
Més que positiva jo diria melancòlica. Sóc una persona positiva però en les cançons abordo més qüestions existencials en un to més melancòlic.

Quines qüestions el preocupen a l’hora de compondre?
Quan faig cançons no tinc el poder de triar. Em deixo anar en situacions de les quals pot sortir una cançó. Només puc acceptar-ho o renunciar-ho, però mai he dit compondré sobre tal cosa. No podria marcar una relació entre el que em preocupa i el que hi ha a les cançons. 

Quin paper té un cantautor en el segle XXI?
El cantautor no m’interessa gens ni mica. M’interessa que l’aplicació de la música al món sigui una qüestió artística. Quan sento que la cultura es relaciona amb la música se’m fa estrany. Entenc que nosaltres fem art i que això té una relació amb un moment històric i social, però no crec que això tingui una influència notòria. Jo sento com artistes de fa 100 anys parlen sobre mi i el meu moment. Vol dir que l’art traspassa el temps. Si Picasso visques avui en dia acabaria al mateix lloc. L’art és una roda que gira i passa per diferents punts diverses vegades. El moment històric pot influir però no canvia l’art de manera intrínseca.

Se sent còmode comunicant damunt de l’escenari. 
Més o menys, amb els anys trobes sistemes per intentar ser tu mateix o estar el màxim còmode amb el que fas. Però quan un artista puja a l’escenari hi ha moments que no és ell. No ets igual dintre que fora d’ell. Tots fem un paper més o menys pròxim a la teva persona. Davant d’un auditori o gent, ets una interpretació de tu mateix, però mai ets tu al 100%. Això fa que quan coneixes algun artista se’t desmunten. No era la persona que tenies al cap i perd part d’aquesta màgia. Si sabéssim que alguns artistes són imbecils potser no els escoltaríem. Per això han de tenir cert punt de misteri i que no puguem arribar al fons de qui són.