L’Ana va aprendre a cuinar els plats tradicionals riojans a la rebotiga de la ‘tienda de ultramarinos’ que van obrir els seus pares a Logronyo. Mai oblidarà el lluç amb salsa verda i les croquetes de gambes que feia la mare.
Hem passejat de la mà per la seva adolescència en un diàleg fotogràfic. La Jeanette cantava allò de: «Yo soy rebelde porque el mundo me ha hecho así...». La raó, el que ella creia, la va empènyer viatjar a Castelló per estudiar cuina. Allà va conèixer el Quintin, no sé si va ser com deien els d’El Ultimo de la Fila: «Llévame al cine, amor, y a comer un arrocito a Castellón...»
El viatge va continuar fins a la Part Alta de Tarragona, on, l’any 2004, van fer parada i fonda. Aquí continua posant amor i sentiment en els fogons del seu restaurant AQ. No oblida, mira amb tendresa al passat per aprendre amb els mateixos ulls d’adolescent. Els sabors de vida li fan sortir la nena que encara porta dins i li dona la llibertat per crear un món de sensacions.
