Molts tarragonins reconeixeran al retratat com a professor d’Història Antiga. Molts a la ciutat haureu après d’ell quelcom del passat de la humanitat. Però pocs recordareu que va ser compositor i cantant als anys vuitanta.
El 1983, el Jordi Tortosa enregistrava el seu primer single per a la reconeguda discogràfica Belter. Recordo una estrofa d’aquella cara A: «A l’horitzó, d’amagades, fan l’amor el mar i el cel. La lluna que vigilava tota gelosa plora estels. El vent pinta l’onada i acarona els vaixells, i vesteix de blau la calma al meu barri mariner».
El títol de la cançó era El meu barri, dedicada al Serrallo. A la cara B es podia sentir La dona que viu al meu costat. Les melodies giraven a 45 RPM. Els que teniu una edat, sabreu de què us parlo: temps de vinils, tocadiscos i cubates.
El retrat per la portada li va fer l’admirada Colita, fotògrafa de la Nova Cançó. Avui, uns quants anys després, i ja a 33 RPM, he tingut el plaer de fer-li jo.
