Whatsapp Diari de Tarragona
  • Para seguir toda la actualidad desde Tarragona, únete al Diari
    Secciones
    Canales
    Diari
    Comercial
    Nota Legal
    • Síguenos en:

    Falta d’alè o cansament?, la sigil·losa insuficiència cardíaca

    28 junio 2023 09:43 | Actualizado a 28 junio 2023 11:26
    Se lee en minutos
    Participa:
    Para guardar el artículo tienes que navegar logueado/a. Puedes iniciar sesión en este enlace.
    Comparte en:

    Cansament anormal per esforços que abans no ho causaven; respiració fatigosa; en estar ficat al llit presenta una sensació d’ofec que l’obliga a aixecar-se i dormir assegut. Si presenta aquests símptomes pot ser que estigui davant la sigil·losa insuficiència cardíaca. Una malaltia que, avui dia, «és la primera causa d’hospitalització en pacients majors de 65 anys», segons es va fer públic en l’última reunió del Grup d’Insuficiència Cardíaca i Fibril·lació Auricular de la Sociedad Española de Medicina Interna (SEMI). A continuació, la coordinadora assistencial del Servei de Cardiologia de l’Hospital Universitari Sant Joan de Reus, Pilar Valdovinos, descriu les causes, símptomes, diagnòstic i tractament de la malaltia:

    Què és

    La insuficiència cardíaca és una síndrome en la qual el cor és incapaç de proveir les necessitats de l’organisme, ja sigui per un problema propi -una malaltia cardíaca- o perquè existeix una altra patologia que causa que el cor no pugui complir aquestes necessitats.

    Símptomes i pacients

    La falta d’alè, o bé quan es duu a terme qualsevol activitat o un esforç o bé en ficar-se al llit; despertar-se durant la nit amb sensació de falta d’aire o inflor de les extremitats, sobretot dels peus són senyals primerencs i comuns de la insuficiència cardíaca. «Si una persona nota aquests símptomes de manera recurrent i inapropiada a l’esforç o l’activitat que realitza -com per exemple en pujar un tram d’escales, caminar cent metres o fent un trot lleuger- pot sospitar que pateix una insuficiència cardíaca», afirma la Dra. Pilar Valdovinos.

    L’especialista també apunta que «cada vegada és una malaltia d’edat avançada, és a dir, a partir dels 65 anys, a causa del mateix envelliment o de la suma de patologies per l’edat». Sobre aquest últim aspecte, la Sociedad Española de Medicina Interna apunta que «s’estima que fins al 47% tenen diabetis, sent aquest percentatge major entre els pacients hospitalitzats. En els pacients amb diabetis, la prevalença d’insuficiència cardíaca se situa entre el 9% i el 22%, la qual cosa suposa quatre vegades més que en la població general».

    En canvi, quan es tracta de pacients joves és perquè, habitualment, «existeix una malaltia cardíaca pròpia, o en altres paraules, una miocardiopatia, és a dir, una malaltia en el múscul cardíac que, a vegades, pot ser genètica, o també conseqüència d’haver sofert un accident coronari -com un infart- que ha perjudicat la força del cor».

    «A l’Hospital de Reus treballen les cardiòlogues pediàtriques de referència de tota la província, la Dra. Rosa Collel i la Dra. Cristina Marimón, que atenen nens i nenes menors de 15 anys; i a partir d’aquesta edat, pren el relleu la Dra. Bàrbara Carbonell com a responsable de la Unitat de Cardiopaties Congènites de l’Adult»,

    Si parlem de la població infantil, alguns nens i nenes amb cardiopaties congènites també poden desenvolupar insuficiència cardíaca: «A l’Hospital de Reus treballen les cardiòlogues pediàtriques de referència de tota la província, la Dra. Rosa Collel i la Dra. Cristina Marimón, que atenen nens i nenes menors de 15 anys; i a partir d’aquesta edat, pren el relleu la Dra. Bàrbara Carbonell com a responsable de la Unitat de Cardiopaties Congènites de l’Adult», detalla la Dra. Pilar Valdovinos.

    Diagnòstic

    La primera sospita és a la consulta d’Atenció Primària. «El metge o la metgessa realitza un estudi bàsic que consisteix en una analítica -en la qual es detecta l’alteració d’una hormona cardíaca-, un electrocardiograma i una radiografia de tòrax; la insuficiència cardíaca es confirmarà fent un estudi ecocardiogràfic del cor per determinar la grandària, la forma i el moviment del múscul cardíac».

    Tractament

    Amb tota la informació, el tractament que rebrà el o la pacient anirà dirigit a resoldre la causa primera que produeix la insuficiència cardíaca. «Avui dia, els tractaments abasten des de tractaments farmacològics, que han demostrat millorar la supervivència dels pacients, ja que afavoreixen el treball del cor i bloquegen una activació hormonal contraproduent, fins a dispositius -com a marcapassos - passant per teràpies avançades com el trasplantament cardíac en casos de pacients joves», explica la coordinadora assistencial del Servei de Cardiologia de l’Hospital Universitari Sant Joan de Reus.

    Seguir un estil de vida cardiosaludable, sense productes ultraprocessats, ni tabac, ni alcohol, i afavorint una alimentació basada en la dieta mediterrània i l’exercici físic, tant aeròbic com d’entrenament de força, són les claus per prevenir la insuficiència cardíaca.

    Així mateix, en els pacients amb una força del cor reduïda, sobretot si tenen antecedent de malaltia coronària, també està indicat, en alguns casos, implantar un desfibril·lador automàtic, perquè són pacients amb un risc de mort cardíaca sobtada per arrítmia, per la qual cosa el dispositiu incrementa la supervivència.

    Mortalitat

    «La insuficiència cardíaca no tractada té una mortalitat superior a la de qualsevol càncer, per això els especialistes diem que la insuficiència cardíaca és el càncer del cor, perquè sense un tractament ni seguiment adequat té una elevada mortalitat», adverteix la Dra. Pilar Valdovinos.

    Prevenció

    Per tot això, seguir un estil de vida cardiosaludable, sense productes ultraprocessats, ni tabac, ni alcohol, i afavorint una alimentació basada en la dieta mediterrània i l’exercici físic, tant aeròbic com d’entrenament de força, són les claus per prevenir la insuficiència cardíaca.

    De fet, existeixen programes de rehabilitació especialment dissenyats per a pacients amb insuficiència cardíaca. «Prèviament, els i les pacients se sotmeten a una ergoespirometria, és a dir, una prova d’esforç que analitza l’intercanvi respiratori durant l’exercici i la ventilació pulmonar; i abans de començar amb l’entrenament aeròbic s’estimula l’entrenament de la força perquè habitualment les persones amb insuficiència cardíaca també pateixen sarcopènia, és a dir, una menor massa muscular i, en conseqüència, una menor tolerància a l’esforç físic», detalla l’especialista.

    Per tot això, és de vital importància l’educació sanitària. «Infermeria és una part essencial del seguiment dels pacients i de la seva educació sanitària», afirma la Dra. Pilar Valdovinos, qui posa l’accent que «el repte de futur és la prevenció; per tant, cal dotar de recursos a l’Atenció Primària, cosa que significa promoure que la gent segueixi un estil de vida saludable, exercici físic, que controli la hipertensió, la diabetis i el colesterol, la qual cosa farà que disminueixi la insuficiència cardíaca i augmenti la supervivència».

    Comentarios
    Multimedia Diari