Tarragona té actualment 4.503 llicències federatives de pàdel, a més, 62 clubs esportius estan federats. La vocal de Tarragona de la Federació Catalana de Pàdel, Elga Molina, repassa l’estat actual d’aquest esport a la demarcació.
· Quin balanç fa d’aquest primer any com a vocal de pàdel del teu territori?
Per mi ha estat una experiència molt enriquidora perquè m’ha permès conèixer el funcionament intern del món del pàdel, que és més complex del que sembla quan t’hi relaciones només com a jugadora. A més, conèixer els clubs, els seus directius, tècnics i jugadors m’ha permès veure que existeix un gran interès en que aquest esport prosperi, que darrera del teló hi ha molta il·lusió i ganes perquè es facin tornejos, competicions i que els clubs creixin amb quantitat i qualitat. Tot sempre enfocat a potenciar el pàdel com a canal per fomentar les relacions socials entre els jugadors i jugadores, fomentar l’ètica i l’esport com a eina per millorar la salut, el lleure i les relacions personals.
· Quina rebuda han tingut a la demarcació competicions com el Circuit Head Players o la Lliga d’Escoles de Menors?
Crec que durant aquest any s’han implementat canvis que han millorat molt els tornejos, com el punt d’or i el gran augment de patrocinadors que fan possible que el Circuit Head Players sigui atractiu per els jugadors, encara que crec que tenim un gran recorregut per millorar i incentivar la participació dels aficionats del món del pàdel als tornejos.
El Circuit de Menors ha estat un èxit, la gran implicació de l’equip tècnic que ho gestiona, de les famílies, dels jugadors i jugadores participants ha estat excel·lent i esperem que cada cop siguin més clubs els que es sumin a participar-hi. Cal recordar que els menors són la base de l’esport i que fomentar la seva implicació des de petits permet fer créixer l’interès per aquest esport i vehicular-lo com a eina per fomentar la vida saludable i valors de desenvolupament personal i social; afany de superació, integració, tolerància, treball en equip, autodisciplina, responsabilitat, entre d’altres.
· Quins aspectes de l’estat de salut del pàdel català creu que s’han millorat al territori durant aquest any?
Crec que els clubs s’han sentit més recolzats i acompanyats en la seva gestió del dia a dia, en els tràmits, la gestió dels tornejos i les diferents tramitacions que han de realitzar. Són tasques que no són fàcils, en les que sorgeixen dubtes, imprevistos, i cal estar al seu costat quan ho necessiten. Sobretot els clubs petits que disposen de menys recursos han de saber que on no arriben, els podem donar un cop de mà.
A més, l’esforç per potenciar el Circuit de Menors, el pàdel adaptat i l’augment de patrocinadors ha estat cabdal per fer del pàdel un esport més inclusiu i que evoluciona adequadament en relació al augment de l’interès de la societat en general, doncs cada cop tenim més llicencies i més equips que participen a la Lliga Catalana Bullpadel, i tot això cal gestionar-ho adequadament.
· La vocalia comporta estar molt en contacte amb els clubs. Què els segueix preocupant als clubs ara un cop recuperada la normalitat?
Els clubs tenen una especial preocupació per poder donar un bon servei als seus socis i abonats, cada cop hi ha més demanda i els recursos són limitats. De la FCP esperen que s’impliquin en aquest procés de creixement i adapti el seu reglament i forma de funcionament de les competicions a les realitats territorials, tasca que no és fàcil. Doncs no es el mateix la demarcació de Barcelona, que la de Tarragona o Lleida.
A més, cada club té la seva pròpia realitat, diferents necessitats i no es fàcil arribar a tothom. Encara ens queda un gran camí per recórrer, ara bé, seguirem treballant. Es una tasca que no és fàcil, això si, és prou motivadora com per seguir aprenent dels que porten molts anys treballant perquè aquest esport sigui cada cop millor.
· Enguany la FCP ha arribat a la majoria d’edat, 18 anys ja com a organisme federatiu. Com recorda aquells primers compassos en que es va involucrar en el nostre esport i com van ser?
La meva arribada al món del pàdel, fa ara uns anys, va ser de la mà del tennis, en un moment en que el pàdel estava a anys llum d’aquest esport, en quan a la dedicació i iniciatives dels clubs per incentivar-lo, en quan a recursos i serveis per donar resposta a la demanda existent, entre d’altres. Crec que això ha canviat molt i que cada cop som un esport més competitiu, amb més malalts i més ganes de fer que aquest esport prosperi des de la seva base. Per això la importància de potenciar-lo entre els menors, a les escoles i sobretot, professionalitzar-lo, amb un bon equip de tècnics. L’augment i descentralització dels cursos per formar els tècnics ha estat un gran èxit i es un camp en el que volem seguir treballant i millorant.
· Quin és el secret per conciliar vida familiar, laboral i per atendre a les responsabilitats com a vocal de la FCP?
És una tasca difícil perquè avui en dia la vida familiar i laboral ocupa la majoria del nostre temps. No obstant, és important enfocar la participació en la FCP com una tasca que pertany a la part social i lúdica del dia a dia i buscar el temps per poder dedicar-s’hi gaudint del que fem amb els nostres.
· Com a jugadora en quin costat de la pista juga i quin creu que és el teu millor cop?
Soc esquerrana així que sempre jugo a la dreta de la pista. Sense dubte el meu millor cop és el servei i l’’smash’. És el que té venir del món del tennis des de petita.
