Este sitio web puede utilizar algunas "cookies" para mejorar su experiencia de navegación. Por favor, antes de continuar en nuestro sitio web, le recomendamos que lea la política de cookies.

Creen el col·lectiu Ribera d’Ebre 2030 per defensar el model industrial

Exigeix al Govern de l’Estat un pla d’inversions per fomentar l’«economia productiva» abans que tanque la nuclear

Marina Pallás

Whatsapp
Cerima Cherries exporta cireres gurmet de Tivissa a tot el món. FOTO: Joan Revillas

Cerima Cherries exporta cireres gurmet de Tivissa a tot el món. FOTO: Joan Revillas

Un grup de càrrecs electes de la comarca de la Ribera d’Ebre s’ha unit per impulsar el col·lectiu Ribera d’Ebre 2030 per defensar la compatibilitat d’un futur industrial, turístic i agrícola per a la comarca. Arran la instal·lació del nou dipòsit de residus a Riba-roja d’Ebre, darrerament s’ha generat al territori el debat sobre la necessitat de l’arribada de nova indústria, donat el panorama d’actual despoblament que viuen les Terres de l’Ebre i l’horitzó del tancament de les centrals nuclears d’Ascó cap al 2030.

Així, representants electes de Tivissa, Ginestar, Garcia, Móra la Nova, Ascó, Riba-roja d’Ebre i Flix han volgut trencar amb el que consideren un «intent de donar una visió uniformitzada» sobre el que vol la comarca per al seu futur. «Som una agrupació voluntària de diferents partits, i reivindiquem una altra forma d’opinió. Algú altre ha volgut fer entendre a l’opinió pública que hi ha un consens sobre un determinat model de comarca. I no. No hi ha un únic consens econòmic», ha declarat l’alcalde de Tivissa, Jordi Jardí.

En aquest sentit el col·lectiu apel·la i recorda l’acord pres per unanimitat del Consell Comarcal el 31 de març del 2011, que reconeixia la comarca de la Ribera com un «territori eminentment energètic, turístic i agrícola, i amb un potencial logístic, turístic i agroindustrial notable». «Nosaltres som la gent del sí», ha valorat Jardí. 

«No volem fer política excloent. El 2011 alguns deien blanc i ara diuen negre. Els que estem aquí sempre hem dit el mateix. El no a tot no ens ha portat res a la comarca. Hi ha massa gent que es mou per interessos electoralistes i no pel futur de la Ribera. I com a responsables públics hem de tenir responsabilitat davant dels greus problemes que afronta la comarca».

Així, el col·lectiu ha fet públic un comunicat per defensar la compatibilitat d’un futur industrial amb el desenvolupament d’altres sectors com el turisme o l’agricultura. En el text es dona suport al dipòsit de residus industrials no perillosos i al centre de valorització que s’està construint a Riba-roja d’Ebre, es demana a la Generalitat que defineixi com a «industrialització preferent» els eixos Ascó-Flix-Riba-roja i Móra d’Ebre-Móra la Nova-Tivissa, i exigeix al Govern espanyol un pla d’inversions per fomentar i captar «economia productiva» abans que tanquin les centrals nuclears. També es proposa la creació d’una IGP (indicació geogràfica protegida) per a la cirera i el préssec que es produeix a la comarca i que s’incloguin tots els pobles de la Ribera a la Reserva de la Biosfera.

«Volem ser garants de la seguretat jurídica de les empreses que vinguin a contractar gent de casa nostra. Perquè avui, demà i l’altre se’ls digui que sí i que no depengui de calendaris electorals ni de capricis personals», ha sentenciat Jardí. 

Per a l’alcalde de Riba-roja d’Ebre, Antonio Suárez, el d’ahir va ser un acte «de coherència», ja que el que cal és que a la comarca «es torne a fer política».

En relació al tancament de les nuclears d’aquí a 10 anys, Jardí ha recordat que la Ribera «té una agricultura potent i de referència; un sector turístic al voltant del riu incipient i de gran potencialitat... i ens cal una tercera pota, que són les indústries. El que hem de fer és vendre la seguretat jurídica i protegir els que ja funcionen i no girar l’esquena a cap oportunitat que després pot marxar a un altre territori».
El col·lectiu ha ficat exemples de convivència de models com ara la instal·lació de Cerima Cherries a Tivissa després del macroabocador que hi ha al municipi. Es tracta d’una potent empresa que exporta més de 3 milions de quilos de cirera gurmet a tot el món. Un altre cas és el de la Reserva Natural de Sebes de Flix, que conviu amb la química i la descontaminació del pantà o l’internacional Grup Balfegó de tonyina roja, molt a prop de la Central Nuclear de Vandellòs.

«Volem ser com el Camp de Tarragona. Des de dalt del Dragon Khan de Port Aventura es veu la petroquímica», ha argumentat l’alcalde de Tivissa tot anomenant un darrer exemple de convivència de turisme familiar amb indústria. «Volem en definitiva fer un crit als inversors: som els garants de la seguretat jurídica», ha conclòs el grup.

Comentarios

Lea También