Más de Ebre

Denuncien el soroll d’uns canons anticalamarsa en una finca de cítrics vora el riu Sénia

Les detonacions s’escolten a quilòmetres de distància i els veïns més propers han iniciat una recollida de firmes

MARIBEL MILLAN LÓPEZ

Whatsapp
J. Manuel Fandos mostrant el canó, ahir a la tarda.  FOTO: JOAN REVILLAS

J. Manuel Fandos mostrant el canó, ahir a la tarda. FOTO: JOAN REVILLAS

La instal·lació de canons anticalamarsa en una gran finca de cítrics a la vora del riu Sénia, al terme de Sant Rafel del Riu (Baix Maestrat) però a tocar del nucli de Sant Joan del Pas (pertanyent al terme d’Ulldecona), ha trasbalsat els veïns de la zona. Amb l’arribada d’una tempesta forta es posa en marxa de forma automàtica aquest sistema, que emet unes ones de xoc a l’atmosfera per desfer la pedra. Segons detalla José Manuel Fandos, veí i alcalde de barri de Sant Joan del Pas, són unes fortes detonacions que es repeteixen cada pocs segons, durant un període indeterminat que pot durar hores. «Tant se val si és de dia o de nit, amb el sobresalt que això suposa», relata al Diari, tot indicant que afecta especialment els nens i la gent gran.

El sistema, innovador al territori, es va implantar en aquesta gran finca fa poc més d’un any. Com els últims mesos han estat plujosos, el malestar ha anat en augment.

Els més afectats són els veïns de Sant Joan del Pas, que tenen un dels tres canons instal·lats a uns 400 metres de distància, però el soroll arriba també a les poblacions de Sant Rafel del Riu i el Castell, o a Ulldecona, a sis quilòmetres de distància.

L’última ocasió que s’han posat en marxa va ser aquest passat dissabte, 26 de juny. «Em vaig dedicar a comptar-ho i van ser exactament 675 detonacions». Amb tot, el pitjor dia va ser el 5 de juny, en plena nit, quan Fandos va comptar «un total de 1.338 detonacions en unes tres hores».

Alertat pels veïns, l’Ajuntament d’Ulldecona ha presentat ja dues denúncies al Servei de Protecció a la Natura (Seprona) de la Guàrdia Civil, al mateix temps que ha enviat una carta de queixa a l’Ajuntament de Sant Rafel del Riu, on expressa el malestar dels veïns i el mateix consistori per una contaminació acústica «que no compleix els límits marcats per la legislació vigent».

«Som conscients de les poques competències dels ens locals en aquesta qüestió però traslladem la queixa perquè en siguen sabedors i la puguen derivar a l’administració competent, perquè donin solució al greu problema existent», afirma la carta.

La Policia Local d’Ulldecona ha realitzat informes sobre aquestes «molèsties acústiques», que l’Ajuntament ha posat en coneixement del Servei de Prevenció i Control Contaminació Acústica de la Generalitat de Catalunya.

L’Ajuntament de Sant Rafel del Riu ha traslladat la problemàtica a la Generalitat Valenciana, que manté obert un expedient administratiu. A preguntes del Diari, l’alcalde del municipi valencià, Domingo Giner, detalla que el consistori ha demanat a la societat propietària de la finca tota la documentació requerida, però que la tramitació encara està oberta.

«També hem demanat un altre informe a la Confederació Hidrogràfica del Xúquer, per determinar si aquesta activitat té algun efecte o perjudici del cicle de l’aigua a la zona del riu Sénia», detalla. «Coneixem les molèsties i hi estem treballant», afegeix.

Per la seva banda, els veïns s’han començat a organitzar. Així, han creat la plataforma «Stop contaminació acústica» i han iniciat una recollida de signatures a través de les xarxes socials. «Això s’ha d’aturar perquè no podem viure així», remarca J. Manuel Fandos.

Com funcionen aquests canons?
El sistema  propulsa ones de xoc a l’atmosfera de forma repetitiva cada pocs segons, que es traslladen  fins a incidir sobre el núvol amb pedra o calamarsa. L’acció contínua i repetitiva de les ones provoquen la degradació estructural de la pedra, en estat d’aigua-neu, eliminant així el possible dany als conreus. Segons els seus creadors, no suposa l’ús de cap contaminant. 
Alguns d’aquests aparells ofereixen complements, com un radar per detectar els núvols a 60 quilòmetres de distància, i un sistema d’insonorització, que redueix el soroll i que està pensat  per a  prop de nuclis urbans. Una opció que no haurien tingut en compte els propietaris de la finca. 

Temas

Comentarios

Lea También