Este sitio web puede utilizar algunas "cookies" para mejorar su experiencia de navegación. Por favor, antes de continuar en nuestro sitio web, le recomendamos que lea la política de cookies.

El moviment veïnal reclama una AP-7 amb tres carrils i més accessos a l’Ebre

El 240è tall de l’N-340 posa punt i final a les mobilitzacions davant la propera gratuïtat de l’autopista, l’1 de gener

Maribel Millan López

Whatsapp
Foto: Joan Revillas

Foto: Joan Revillas

El moviment veïnal Prou! AP-7 gratuïta ja! ha fet aquest dissabte el 240è i últim tall reivindicatiu de la carretera N-340 a Amposta. Davant l’alliberament de l’autopista el proper 1 de gener, en el tram entre Alacant i Salou, els activistes han volgut celebrar aquesta «important victòria». S’acaben així 1.558 dies de lluita en els que els veïns han tallat la carretera de forma periòdica, ja sigui cada dia, setmanalment o un cop al mes, «sempre amb l’autorització del Departament d’Interior». 
El portaveu Llorenç Navarro  destaca que el moviment ha estat en tot moment transversal i fora de les òrbites dels partits polítics, fet que "ens ha fet ser incòmodes per al poder». "Vam nàixer per denunciar els molts morts que hi havia a l’N-340 i reclamar la gratuïtat d’una autopista que fa vint anys que ja hauria d’estar alliberada", ha remarcat. 
Tot i acabar amb els talls, els activistes continuaran la lluita. Especialment bel·ligerants són amb la possibilitat apuntada des de la Generalitat d’implantar una vinyeta o taxa per al manteniment de les carreteres, que entenen com una nova «privatització de la via pública». Un altre front de lluita serà concretar també l’alliberament de la resta de l’AP-7 fins a la Jonquera, segons ha detallat durant el tall un altre dels membres del moviment, Enrique Lange. 
Pel que fa al tram ebrenc de l’AP-7, remarquen que la gratuïtat de la via hi portarà un increment notable del trànsit. Així, consideren necessari un tercer carril,  l’habilitació de nous accessos i d’àrees de descans. Un dels accessos que s’ha demanat històricament des del territori ha estat a la comarca del Montsià, ja que actualment la sortida d’Amposta es troba al terme de l’Aldea i la d’Ulldecona, al de Vinaròs (Baix Maestrat). 
Pel que fa a l’N-340, des del moviment continuen sent molt crítics amb les rotondes que s’han construït i projectat al llarg del tram ebrenc de la via. «Volen convertir-la en una via urbana, però quan hi hagi un accident a l’autopista el trànsit es desviarà per aquí», remarca Navarro. 
L’últim tall ha tingut lloc a l’alçada del quilòmetre 1.079 de l’N-340, al terme municipal d’Amposta, i ha comptat amb la participació d’una cinquantena de persones, entre les quals membres dels Diables d’Amposta. Posteriorment, hi va hagut un acte al Museu de les Terres de l’Ebre. 
Entre els que no s'han volgut perdre aquest darrer tall de la carretera hi havia la parella formada per Carmen Forcadell i Joaquín Mormeneo, de 77 i 76 anys i veïns d’Alcanar Platja. «Dels 240 talls només ens en hem perdut tres i per qüestions de salut», explicaven al Diari al vell mig de la carretera Nacional. Aquesta parella té la casa a tocar de l’N340 a les Cases d’Alcanar «i quan hi passaven tots els vehicles pesants, ens hi jugàvem la vida cada dia. No hem pres mal de miracle», comentava Forcadell. 
L’activista Josep Maria Batet ha estat també a Amposta amb tota la seva família:pares, parella i els fills de tres i un any. Procedents de Valls i Reus, s’han implicat molt en aquesta lluita veïnal, tot i no ser de les Terres de l’Ebre. «És una problemàtica que ens afecta a tots».

Temas

Comentarios

Lea También