Más de Ebre

L’Ajuntament de Tortosa instal·larà una placa en record al nínxol de Maria Griñó

Encarregarà una inscripció per reparar l’anonimat i recordar la dona injustament afusellada durant la guerra carlista

MARINA PALLÁS CATURLA

Whatsapp
El nínxol on descansen les restes de Maria Griñó és el número 75 de la Secció C del cementiri. A la imatge, el primer del segon pis. fOTO: j. revillasGravat de Griñó quan tenia 25 anys. FOTO: DESCONEGUDA/ B. DE CÓRDOVA

El nínxol on descansen les restes de Maria Griñó és el número 75 de la Secció C del cementiri. A la imatge, el primer del segon pis. fOTO: j. revillasGravat de Griñó quan tenia 25 anys. FOTO: DESCONEGUDA/ B. DE CÓRDOVA

Ja no serà mai més un nínxol en blanc, una tomba sense nom, malgrat haver protagonitzat una de les pàgines més tacades de sang de la història de Tortosa i sortir a tots els llibres sobre les guerres carlistes. L’Ajuntament de Tortosa instal·larà una placa en record al nínxol de Maria Griñó, al cementiri de Sant Llàtzer. Griñó per fi podrà descansar en pau i ser reconeguda, després de 185 anys.

La placa, que també aportarà un context sobre la història i les circumstàncies de la mort de Griñó, mare del general Ramon Cabrera afusellada el 1836, s’instal·larà al mateix nínxol i en principi no hi ha prevista cap exhumació.

El destí de les restes de Maria Griñó havia sigut un misteri durant dècades i fins i tot se n’havien teixit llegendes al respecte. Com va revelar en primícia el Diari, les despulles de Griñó van sobreviure a un autèntic periple. Després de canviar de nínxol tres cops, es troben des de 1985 al nínxol 75, segon pis, de la Secció C del cementiri de Sant Llàtzer de Tortosa, juntament amb dos descendents dels Olesa, família carlista que se’n va fer càrrec. Així ho certifica la fitxa del nínxol de l’arxiu administratiu de l’Ajuntament de Tortosa.

L’Ajuntament ja tenia coneixement de la ubicació de les restes de Maria Griñó, segons ha explicat al Diari, i per aquest motiu no se n’havia executat cap trasllat a l’ossari, com s’hagués fet en un altre cas, quedant el nínxol resguardat, a l’espera que la família propietària respongués als diversos avisos de l’Ajuntament sobre el possible retorn de titularitat (el darrer, d’octubre de 2019).

«Des de feia molt de temps, coneixíem la presència de les restes de Maria Griñó en aquest nínxol. Així ho havien determinat els resultats de les recerques documentals fetes per l’arxiver municipal i els tècnics de l’Ajuntament de Tortosa. Davant d’aquest fet hem estat treballant per fer alguna acció que permetés recordar la memòria de Griñó i la seua tràgica història. També en contacte amb alguns descendents, que s’havien adreçat a l’Ajuntament per mirar de localitzar les restes», declara l’alcaldessa de Tortosa, Meritxell Roigé. «Ara, estem treballant per instal·lar una inscripció al mateix nínxol que recordarà la presència de les restes de Maria Griñó al seu interior. Volem que això siga un acte de memòria que ajude a recordar la història que va envoltar la mare de Ramon Cabrera».

L’escultura que va encarregar l’Ajuntament de Tortosa el 2019 en record seu, obra del roquetenc Ignasi Blanch. FOTO: Joan Revillas

La notícia ha sigut molt ben rebuda en especial per un dels descendents, el londinenc Simon Gandolfi Hornyold, de 88 anys, rebesnét de Griñó per part d’una filla de Cabrera.

«Espero que algun dia, si el virus em deixa, poder visitar la tomba de Maria i agrair les autoritats per nombrar-la», valora. «La meua rebesàvia va ser afusellada solament per ser la mare de Ramon Cabrera. Ella existeix a la història sols com a mare: ni qui era ella, quines eren les seues creences i somnis, dolors, amors, desitjos i frustracions... Tot va ser borrat per la seua forma de morir. Fins i tot va romandre durant molts anys en una tomba sense nom. Almenys ara això canviarà i hi haurà un petit lloc amb el seu nom. Hi podrem anar, seure al costat i imaginar qui era realment».

Per la seua banda, la biògrafa de Cabrera i periodista morellana a Londres Conxa Rodríguez considera que seria bo comprovar si les restes del nínxol són realment les de Griñó, encara que així ho certifique l’arxiu administratiu.

«Me n’alegro que l’Ajuntament es faci càrrec, però convindria analitzar i comprobar què hi ha de les restes, i si són de dona o de l’època perquè hi hagut moltes fake news sobre la tomba de Maria Griñó en el decurs de 185 anys. Fa cinc anys, ja em van dir que les tenien localitzades i en indagar, res més es va saber», afirma.

Recordar el passat

«Maria Griñó va ser víctima innocent d’una guerra fratricida, afusellada per ser la mare de Ramon Cabrera, com també van ser-ho Cinta Fos, Francesca Urquizu –mare i filla- Maria Roqui i Mariana Guardia, parents de liberals, executades per ordre del cabdill tortosí, com a venjança per la mort de la seua progenitora», detalla per la seua banda Roc Salvadó, historiador de la guerra del Francès i de les guerres carlistes a les Terres de l’Ebre.

«Ara, gràcies a l’interès dels descendents de Maria Griñó i a la vostra constància», expressa al Diari, «la malaurada mare rebrà el reconeixement que mereix per part de l’ajuntament de la ciutat que la va veure nàixer i on va morir. Que el seu record ens agullone l’espant davant de totes les guerres».

L’Associació Amics dels Castells i del Nucli Antic de Tortosa va demanar fa dues setmanes que el nínxol es recuperés i identifiqués. Ara, valoren molt positivament l’anunci que ha fet l’Ajuntament.

«Celebrem que la memòria d’aquesta dona no es pergue i l’Ajuntament prengue la iniciativa, i que sigue d’alguna forma el final del principi. Moltes persones i moltes dones que han sigut importants al llarg de la història de Tortosa s’han anat perdent per diversos motius», explica el president de l’entitat, Jordi Mulet. «Celebrem que es plante aquesta llavor per a recordar tantes persones que han passat a l’oblit, especialment moltes dones de les quals sabem molt poc d’elles».

Aspirar a un sepulcre amb nom propi és un dret que la història ha negat en massa ocasions. Ara, la tomba de Maria Griñó deixarà de ser un espai en blanc al cementiri de Tortosa i, d’alguna manera, ella podrà passar a la història com a dona i com a tortosina, no només com a mare de Cabrera. És Maria Griñó, però en realitat són totes les dones que en algun moment de la història han sigut silenciades, menyspreuades o caigudes a l’oblit sols per ser dones. Serà en definitiva un espai que servirà per recordar-la, però també per tenir present les barbàries de les guerres... I el que mai més no pot tornar a passar.

Biografia: Assassinada per la fúria contra el seu fill

Gravat de Griñó quan tenia 25 anys. FOTO: desconeguda/ b. de córdova

Ana Maria Rosa Francisca Griñó i Diñé va nàixer a Tortosa el 29 de novembre de 1782. Sembla que era una dona de molta fe. Es va casar amb José Cabrera, patró d’embarcacions, a la Catedral de Tortosa el 19 de juliol de 1801.  Maria Griñó en aquest matrimoni va tenir quatre fills, sent Ramon el tercer. Vivien en una casa del carrer Sant Ildefons, molt aprop d’on després l’executarien. Durant la Guerra del Francès la família va fugir a Vinaròs. El 1812 Maria Griñó va quedar vídua en morir el marit (abans ja havia perdut el fill primogènit quan només tenia 7 anys), i llavors va decidir tornar a la seua ciutat natal. Quatre anys després va tornar-se a casar, amb Felip Calderó, també mariner. Amb Calderó Maria Griñó tindria quatre fills més.

El seu fill Ramon Cabrera va començar la carrera eclesiàstica, però ho va deixar per oferir-se voluntari a la causa carlista. En cinc anys va passar de seminarista a general per mèrits de guerra. El «Tigre del Maestrat» i Comte de Morella tenia molt de talent militar i probablement és el tortosí més famós dels llibres d’història.

Durant la primera guerra carlista, Ramon Cabrera va ordenar afusellar els alcaldes de Torrecilla i Valdealgorfa, per creure que havien ajudat als lliberals. En represàlia, el general Nogueras va ordenar afusellar la seua mare, que portava empresonada un any i mig. També s’havien empresonat les seues germanes, tot i que no van ser executades. Cabrera respondria amb nous afusellaments. I si parlem de dones injustament afusellades també cal esmentar les que va ordenar executar Cabrera, al bàndol contrari: Cinta Fos i Francesca Urquizu (mare i filla), Maria Roqui i Mariana Guardia.

L’afusellament de Griñó, el 16 de febrer de 1836, es va produir en un ambient de guerra civil aferrissada. On la van executar, a la Barbacana de Tortosa, prop de l’actual Plaça Alfons XII, es van portar a terme fins a 400 afusellaments. La van portar a afusellar pujada damunt d’un burret, sense poder-se acomiadar dels seus fills. I pel camí cap al seu trist i injust final repetia: «Mireu, fills meus, em duen a matar!». El destí de les seues restes havia sigut una gran incògnita. Van passar per tres nínxols de dos cementiris diferents abans de l’actual tomba. Griñó va ser enterrada sempre amb la família carlista Olesa.
 

Temas

Comentarios

Lea También