«Mantenir la llar d’infants rural és garantir el futur de l’escola i del poble»

La Generalitat ha presentat un pla per impulsar les llars d’infants rurals, pel que el Departament d’Educació preveu assumir el 80 per cent del seu cost. L’objectiu és garantir la continuïtat d’aquest servei en molts pobles petits del país: «que no se n’hagi de tancar cap i que se’n puguin obrir de noves allà on siguin necessàries, i evitar així el despoblament de les zones rurals», segons va detallar el president Pere Aragonès. A les Terres de l’Ebre, hi ha onze llars d’infants rurals (lligades a les respectives escoles ZER) que es trobaven en un pla pilot iniciat al 2016 i que ara veien perillar la seva continuïtat precisament per les dificultats de finançament per part dels ajuntaments. Les llars incloses al pla pilot són Vinebre, Ginestar, Garcia i la Torre de l’Espanyol a la Ribera d’Ebre; Paüls, Benifallet i Campredó al Baix Ebre; Mas de Barberans, Godall i Freginals al Montsià i Bot a la Terra Alta.

Si a l’inici del pla havien de fer front a un cost d’uns 15.000 euros anuals, corresponents bàsicament a la contractació d’una tècnica d’Educació Infantil (TEI); el curs passat se’ls va notificar que en dos anys canviarien els termes de l’acord i que era el Departament d’Educació qui havia d’assumir la contractació, per unificar els criteris i la borsa de treball de les TEI. Els costos es disparaven llavors als 30.000 euros, una inversió inassumible per als pobles petits i amb menys alumnes a la llar (3 o 4 en la majoria dels casos).

Finalment, des de la Generalitat s’ha presentat aquest nou pla, pel que es preveu que el cost per als ajuntaments serà d’uns 5.000 euros anuals. «Aquesta xifra correspon al mínim a aportar per part de l’ajuntament, en funció dels alumnes»; explica al Diari la directora dels Serveis Territorials d’Educació a les Terres de l’Ebre, Montse Perelló, qui recorda que a més de les taxes, ara també hi ha ajuts per cada plaça per part del Departament i de la Diputació de Tarragona.

El pla espera poder incentivar la creació de noves llars d’infants rurals. «Perquè la llar d’infants suposa també garantir la vida de l’escola rural a mig termini», comenta Perelló.

Un municipi de les Terres de l’Ebre que ha posat en marxa enguany una llar d’infants rural és Horta de Sant Joan, mentre que amb el nou conveni se’n podrien afegir de nous, com Rasquera o Miravet.

El nou pla ha esta molt ben rebut a nivell municipal. L’alcaldessa de Vinebre i presidenta del Consell Comarcal de la Ribera d’Ebre, Gemma Carim, agraeix el compromís pel Departament d’Educació, «primer amb la recuperació dels ajuts directes a les llars i ara amb aquest pla».

Vinebre ha iniciat el curs amb només dos alumnes de menys de 3 anys a la llar, davant dels 8 de l’any passat, mentre que a l’escola compta amb 40 alumnes, «una xifra molt bona per ser un poble de 450 habitants», comenta l’alcaldessa. «Comptar amb una llar és bàsic perquè les famílies es queden al poble i garantir així el futur de l’escola i evitar el despoblament», detalla Carim.

L’alcalde de Mas de Barberans, José Maria Lleixà, es felicita també per l’anunci del nou pla i l’atribueix a la pressió exercida amb mocions a ajuntaments, consells comarcals i el Parlament de Catalunya. En el cas del Mas de Barberans, poble d’uns 600 habitants, aquest curs la seva llar d’infants compta amb 7 alumnes. «Esperarem a veure la lletra petita del pla, però a priori el valorem com una bona proposta que ens permetrà mantenir el servei. 5.000 euros sí que són un import assumible per als ajuntaments petits», comenta.

Entre altres ens locals, el Consell Comarcal de la Ribera d’Ebre va aprovar una moció en la que reivindicava que «tothom, independentment del municipi on tingui la seva residència, per petit que sigui, tingui garantits tots els drets i per descomptat el dret a l’educació en les primeres etapes de la vida».