Més de 200 persones debaten aquests dies a Amposta sobre els reptes de l’emergència climàtica i les mesures que es poden aplicar per a mitigar-la i adaptar-se als seus efectes. Precisament el delta de l’Ebre és un dels espais més exposats als efectes del canvi climàtic i la seua casuística concreta és ben present en la trobada, organitzada pel Centre de Resiliència Climàtica del centre tecnològic Eurecat, amb seu a la mateixa capital del Montsià. El seu director, Carles Ibáñez, explica que l’objectiu és passar a l’acció, tant des de la perspectiva científica i tecnològica com de les administracions públiques, el sector privat i el social. «Les Terres de l’Ebre són un territori que considerem prioritari i ja s’està treballant en articular projectes amb impacte, amb solucions, des d’àmbits com l’agricultura, la pesca o el turisme. També des de l’àmbit ambiental, a través del verd urbà o de la captura de carboni en sistemes naturals», comenta.
En aquest sentit, Ibáñez posa com a exemple un projecte de la Generalitat sobre carboni blau, que és la capacitat dels sistemes costaners (maresmes, prats marins...) per absorbir carboni.
En l’àmbit dels sistemes litorals, l’Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya (ICGC) ha presentat a les jornades el Servei d’Informació de la Dinàmica Litoral, que recull i posa a disposició de la ciutadania i dels diferents departaments del Govern català tota la informació sobre el litoral, en especial de l’evolució de la morfologia de la costa des que hi ha registres (sobretot a partir dels vols fets de forma sistemàtica des dels anys cinquanta del segle passat).
Respecte al futur del delta de l’Ebre, Carme Puig, subdirectora de Geologia i Recursos Geològics de l’ICGC, remarca que no només el canvi climàtic hi té el seu paper, sinó que també cal tenir molt en compte altres factors relatius a l’activitat humana, com la manca d’aportació de sediments que ara queden retinguts als pantans de la conca de l’Ebre i que ja no arriben a la desembocadura com dècades enrere. En aquest sentit, considera que caldrà implantar mesures per aconseguir una major aportació sedimentària si es vol mantenir l’actual plana deltaica.
Inundacions
També s’ha abordat en les jornades la relació del canvi climàtic amb l’increment de fenòmens meteorològics extrems i les seues conseqüències catastròfiques, amb la dana del passat 29 d’octubre encara molt present, així com també les inundacions recurrents que ha patit Alcanar (els anys 2018, 2021 i 2023). En la seua ponència, Carme Llasat, Catedràtica de Física de l’Atmosfera de la Universitat de Barcelona, apuntà que aquestes inundacions es deuen no només a la pluja intensa, sinó també a un model urbanístic que ocupa zones a l’entorn de barrancs i passos d’aigua, amb l’agreujant de la proximitat d’unes muntanyes que disparen la inestabilitat.
Pel que fa a la dana da València, explicà que no va ser conseqüència directa del canvi climàtic, «però aquest sí que va suposar que la pluja caiguda fos un 12 per cent més abundant, segons els primers estudis».
Economia circular
Per a Miquel Rovira, director de l’àrea de Sostenibilitat de l’Eurecat, avançar en la mitigació del canvi climàtic és essencial: «hem d’aconseguir reduir les emissions de gasos d’efecte hivernacle, veure d’on venen i trobar-hi solucions». Normalment s’associa aquest repte a transitar cap a les energies renovables, però no només això. També són vitals l’eficiència energètica i l’economia circular: «la manera com gestionem els materials, com d’eficients som en el seu ús, pot reduir de manera molt important les emissions», ressalta. Un altre àmbit important serà l’ús del medi natural per compensar les emissions.
Per a Rovira, som davant d’un repte global que requereix una suma de solucions combinades, i en el que Europa pot marcar el camí a la resta de continents: «ser el far que mostri que és possible i també rendible».
Les ponències i el debat continuen avui divendres a l’auditori d’Amposta, amb la participació entre d’altres de Jordi Sargatal, secretari de Transició Ecològica del Departament de Territori de la Generalitat. Entre altre aspectes, s’abordaran els eixos de treball estratègics de la Generalitat per la transició ecològica i el canvi climàtic; i la descarbonització i la tecnologia per la desfossilització. També s’exposaran casos empresarials d’iniciatives per la resiliència climàtica a Catalunya, amb la participació de Naturgy, Borges o el Futbol Club Barcelona; i hi haurà una taula rodona sobre sinergies entre els sectors empresarial i social.
