El Joan i l’Esperanza, els pares del Janó, van venir des de la població francesa de Selon per donar a llum al retratat d’avui, de 95 anys. Van tornar a França i, quan ell tenia vuit anys, van tornar a Tarragona. D’aquella època d’infància, el Janó recorda el cantant Cors, el Tino Rossi i les cançons d’aquella època: Méditerranee, Aux îles d’or ensoleillées, Aux rivages sans nuages, Au ciel enchanté... Nen de la postguerra, encara té a la seva ment l’escena dels avions bombardejant les vies a tocar de la platja del Miracle. Aquelles bombes van deixar sense casa la família.
El meu pare em parlava del Janó, un ebenista amb molt d’ofici de la Part Alta, que amb la màquina de retratar fotografiava la Colla Sardanista Aires Mariners. El Janó, aleshores, era de la Colla Sardanista Pirineu. Les sardanes que li agradaven més: Somni i Dolces carícies. I d’aquí el caràcter dolç i compromès del Janó Salvadó. Somnis de la infància que expressa en el record.
Pep Escoda treballa com a fotògraf professional des de 1990. Ha guanyat vint-i-un Premis Lux de fotografia i ha publicat les seves fotografies en més de 140 llibres i revistes o magazins com ‘ICON’ o ‘Forbes’.
