Presenta ‘Al otro lado’, una novel·la que comença al Serrallo i que té el port de Tarragona com a punt d’arrancada
Marc Betriu presenta en aquest Sant Jordi una novel·la que comença al Serrallo i que té el port de Tarragona com a punt d’arrancada. Una història de la Guerra Civil que demostra que ja llavors hi ha havia una lluita entre els dos bàndols per controlar el relat, per guanyar la guerra, també, de la propaganda. La Guerra Civil no es va disputar només a les trinxeres de l’Aragó. O a Les terres del Matarranya, la Ribera d’Ebre, el Baix Ebre o la Terra Alta. També hi va haver una guerra per controlar la propaganda. Espies republicans i feixistes lluiten en aquesta obra de Marc Betriu per guanyar la guerra als mitjans de comunicació.
Sent de Lleida, com és que decideix parlar de Tarragona capital a l’inici del teu llibre?
Tinc la sort de conèixer Tarragona, ja que es la ciutat de la meva dona i tota la seva família. Hi tinc vincles personals molt forts. El barri del Serrallo era perfecte per arrancar la novel·la, un barri apartat del centre, no molt gran, en una ciutat no molt gran llavors, amb un port en creixement molt tensionat per la guerra... em va permetre ficcionar un entorn portuari adequat i amb una base real sòlida.
Com es documenta per parlar del Serrallo durant la Guerra Civil?
Coneixia el Serrallo, perquè és un barri que m’agrada molt. A més, s’hi menja molt bé i manté l’aroma de barri pescador. La millor manera de documentar-se es trepitjant-lo, això et permet imaginar com devia ser el barri l’any 1937, ple de pescadors, però també de soldats i de mariners dels mercants vinguts d’arreu. Vaig tenir també molta ajuda d’internet, que es una eina fabulosa en aquest sentit, i sobretot de la família de la meva dona. El port de Tarragona va ser importantíssim durant la guerra i per aquest motiu va ser bombardejat nombroses vegades. Com deia, és un entorn amb tots els ingredients per situar una novel·la d’espies.
La taverna El Far va existir? Allà és on Mastreta, el protagonista de la seva novel·la, hi passa temps?
El cert es que la taverna El Far que apareix a la novel·la es una invenció, si bé es molt possible que hi hagués llocs similars al barri. Desconec si hi va haver una taverna al Serrallo amb aquest nom. Si és així, es una casualitat especialment afortunada.
L’Hotel Palace, que també menciona, crec que no existeix...
Com la taverna El Far, la referència a un suposat Hotel Palace es ficció. Vaig optar per inventar alguns espais i elements, ja que et permet moure l’acció amb més llibertat.
Durant el llibre, menciona un article del Diari de Tarragona on es parla del bombardeig de Gernika, d’aquell terrible atac a la població civil per part de l’aviació de Hitler. Ha arribat a veure l’article del Diari de Tarragona on parlen del bombardeig de Guernika?
Vaig estar investigant sobre el Diari de Tarragona, ja que no volia equivocar-me al parlar d’un element real, i vaig confirmar que durant bona part de la guerra s’editava amb el mateix nom que ara i en català. No he vist l’article sobre el bombardeig de Guernika, però per la línia editorial que tenia el diari en aquell moment, l’abril de 1937, no tinc cap dubte que devia publicar els fets atribuint correctament l’autoria al bàndol nacional.
La lluita per dominar el relat, per la propaganda, seria el tema central de la teva novel·la? Això passa també avui en dia a totes les guerres: dominar la propaganda també és guanyar la guerra.
Efectivament, és un dels temes de la novel·la. Forma part del context real en el que es mouen els personatges. I, és ben cert, que és un tema que apareix en tots els conflictes, sembla que seria intrínsec a les guerres, a les fredes i a les calentes.
Es veu avui en dia...
Ho veiem ara a Ucraïna, però també està present en el discurs d’alguns líders de democràcies consolidades que distorsionen la realitat per crear un fals relat en funció dels seus interessos. I es una estratègia que malauradament, de vegades funciona. La veritat del que va passar a Guernika es coneix amb certesa gràcies a un periodista anglès que era sobre el terreny. I també a la Guerra Civil, respecte a la famosa massacre de Badajoz, que el franquisme va negar sempre, tenim informació gràcies a periodistes portuguesos i francesos que van accedir a la ciutat. En aquest sentit, la feina de la premsa és, i ha estat, fonamental per lluitar contra les falsedats d’alguns discursos.
Què té la Guerra Civil que encara desperta interès, tants anys després?
La Guerra Civil es un període interessantíssim per escriure ficció. I no només drama i tragèdia. Berlanga en va fer comèdia amb la pel·lícula “La Vaquilla”, segurament una de les millors històries sobre la guerra que s’han fet, plena de detalls i subtileses. És una època ideal per a fer històries d’aventures, d’espies, d’amor, etc., amb l’afegit que aquí va enfrontar veïns.
Van ser uns temps molt turbulents...
És que hem de recordar que el món sencer es debatia entre els corrents feixistes i els comunistes. Va ser una guerra fratricida, i alhora molt internacional. Espanya era plena d’espies, d’aprofitats, de contrabandistes, etc... i en aquest context tan vertiginós, es pot crear personatges que a la força han de viure al límit, amb l’element emocional que comporta tot això. Les històries es fan a partir de conflictes.
Ha estat periodista. Ara exerceixes d’advocat. Per què aquest canvi?
De fet vaig començar de guionista, vaig derivar cap al periodisme i ara ja fa uns quants anys, soc advocat. Cada canvi a vingut donat per diverses circumstàncies, i sempre ha estat una experiència enriquidora. El que s’ha mantingut invariable ha estat que mai he deixat d’escriure històries.
Com ha estat el procés de publicar la seva primera novel·la?
Ha estat molt bonic sobretot escriure-la, els personatges m’han acompanyat uns quants anys. Publicar-la significa posar-la a disposició dels lectors per a que la llegeixin i la jutgin. Es una experiència nova que es viu amb molta il·lusió, amb una mica d’inquietud, i amb el desig que la gent conecti amb ella. Alhora es molt satisfactori observar que cada lector, subtilment, construeix a la seva manera els espais i els personatges, descobreixes matisos inesperats, i es quan prens consciència de que la novel·la ja es més dels lectors que de l’autor.
Quin consell donaria a algú que estigui escrivint la seva primera novel·la i pensi en publicar-la algun dia?
Actualment publicar es més fàcil que mai, ja que hi ha moltes editorials d’auto publicació que editen amb molta qualitat. Les xarxes permeten fer molta difusió a molt poc cost. Però, alhora, hi ha tants llibres, que costa trobar els lectors. Jo diria als que volen publicar que se centrin a escriure i a gaudir fent-ho, sense pressa. És la millor manera de fer un llibre amb el que un mateix se senti satisfet. A partir d’aquí, segur que serà més fàcil troba els lectors.
