L’Ajuntament d’Amposta ha iniciat una actuació al Cementiri Municipal que permetrà fer manteniment en l’espai i millorar l’estat d’aquells nínxols que estiguin malmesos. Per tal de dur a terme aquesta intervenció, entre les noves construccions i la seva urbanització, s’ha fet una inversió que puja fins al voltant de 100.000 euros.
Aquesta setmana, una grua ha començat a descarregar mòduls de formigó que permetran construir els nous nínxols, en total un bloc de 144 nínxols que, per primera vegada, són prefabricats.
El projecte, tal com recorda l’alcalde d’Amposta, Adam Tomàs, «permetrà continuar plantejant la reparació dels columbaris en mal estat que hi ha al cementiri, resultat de les dècades sense cap mena de manteniment, i que han provocat filtracions d’aigua i esfondraments».
En aquesta mateixa línia, el batlle destaca que es tracta d’una actuació necessària perquè no es repeteixi la situació del passat mes de març, quan es van esfondrar sis nínxols centenaris a causa de les pluges, o fins i tot evitar danys encara més grans.
«Necessitem dotar-nos de nínxols de reserva per si torna a passar el mateix», explica Tomàs, indicant que les noves construccions són també una mesura a l’hora de realitzar el manteniment, «ens estem avançant. Ja tenim detectats certs nínxols i hem de contactar amb una vintena de famílies per proposar-los traslladar les restes dels familiars i poder renovar tots els que estan malmesos».
Així mateix, destaca la importància de parlar abans amb les famílies per traslladar les restes dels difunts als nous nínxols i plantejar rehabilitar els nínxols antics, ja que es tracta d’un tema molt sensible.
L’actuació serà compatible amb la reforma integral i l’ampliació del cementiri en la qual ja s’està treballant per traure a licitació juntament amb la gestió i manteniment de l’espai.
Regularització del cementiri
Després de detectar la necessitat de manteniment dels últims 40 anys, l’equip de govern va crear una taxa de 18 euros anuals per nínxol. Això va permetre fer una regularització que ja s’ha fet en «uns 4.000 nínxols de 4.500 que n’hi ha», apunta Tomàs, assenyalant que com que no hi havia cap classe de control, molts nínxols estaven a nom de titulars de fa cent anys. «Alhora, això ens ha fet veure aquells que estaven més malament i, per tant, la necessitat de dotar-nos d’aquesta reserva de nínxols».
