Ara tot just fa deu anys que vaig anar a treballar a Barcelona per primera vegada. Feia poc que s’havia posat en marxa el Bicing, el servei municipal d’ús compartit de bicicletes. Des del principi va ser la meva opció de transport urbà preferida i, en tot aquest temps, la mobilitat urbana ha viscut una autèntica revolució, amb un convidat que arriba per quedar-se: el patinet elèctric.
No cal ser un vident per pronosticar que serà un dels grans regals de Nadal. Per entendre el seu èxit, un exemple molt gràfic d’un company de feina: «Vinc del Besòs i tardo 30-35 minuts per fer 9,5 quilòmetres fins a arribar a l’Illa Diagonal. Amb metro tardava 1 hora i amb moto 45 minuts al matí i 25 minuts a la tarda». Costa entendre a primera vista que el patinet sigui més ràpid que la moto pels carrers de Barcelona, però l’explicació es troba quan el trajecte es pot fer per carril bici. En el trajecte diari de Sants a Diagonal per Numància cada dia constato més patinets elèctrics.
La seva irrupció ha sorprès tothom. L’Ajuntament de Barcelona ha pogut aprofitar una ordenança municipal de fa més d’un any per regular la circulació dels segways turístics per traslladar-la als patinets d’ús privat al carril bici i treure’ls de les voreres. Tot feia pensar que la bicicleta anava guanyant pes i presència i l’evolució natural seria l’elèctrica. Per això en aquests deu anys de Bicing s’ha vist com molts usuaris optaven, en primer terme, per la bicicleta pròpia. Més endavant va venir la fal·lera per les Brompton, una marca sorgida a Londres que va desenvolupar un model molt lleuger i plegable per uns 1.500 euros.
Fa aproximadament tres anys, de tant en tant, t’avançava una bicicleta sense esforç per pedalar. Havien arribat les bicicletes elèctriques i tot semblava que anirien reemplaçant les estàndard. Això mateix sembla deduir-se del nou servei de Bicing, que es posarà en marxa de forma progressiva a partir de gener. En quatre mesos es canviaran les noves estacions per acollir 7.000 noves bicicletes, 6.000 de les quals seran mecàniques i 1.000 elèctriques (ara només en són 300). A més, l’estructura de la bicicleta serà igual, de manera que afegint un mòdul podria transformar-se. L’abonament anual passarà de 47,16 euros a 50 euros i permetrà utilitzar els dos models, amb un suplement per ús. El servei té avui un dèficit anual de 12 milions d’euros, motivat en gran part per accions vandàliques, que l’Ajuntament buscarà reduir amb un patrocinador, com fins ara tenia amb Vodafone.
Però al Bicing li ha sortit un competidor inesperat, amb qui compartirà infraestructura: el patinet elèctric està destinat a ser el gran dominador de la mobilitat urbana perquè ofereix unes prestacions sense competència: velocitat fins a 30 quilòmetres per hora, més de 40 quilòmetres d’autonomia, recàrrega en qualsevol endoll i amb preus a partir de 400 euros. I a tot això s’hi afegeix una estructura plegable i lleugera, que permet convertir-se en el transport porta a porta o de l’anomenada «última milla», compatible amb la resta de transports públics i sense necessitat d’aparcament. El proper pas hauria de ser l’ús compartit del patinet elèctric, com han permès Madrid i Saragossa amb gran èxit. L’Àrea Metropolitana de Barcelona, de moment, arrufa el nas, i s’excusa que és un fenomen molt nou.
Mentrestant, Tarragona estrenarà aviat un nou sector de carril bici al passeig marítim, que s’unirà al ja existent del Port, i que s’afegirà als de les zones de Ponent i del Francolí. Un plantejament molt tímid en l’àmbit esportiu i del lleure, però que no respon a les necessitats presents i futures de la mobilitat urbana, que requereix una xarxa interconnectada i que permeti arribar a qualsevol punt del centre de la ciutat o a indrets clau amb bicicleta o... amb patinet.
Nascut a Guissona, Ramon Puig porta més de mitja vida al Camp de Tarragona, des d’on es desplaça cada dia a treballar a Barcelona, on és director comercial d’una companyia asseguradora d’àmbit català. Va començar la seva trajectòria professional al món del periodisme al Diari de Tarragona.
