ERC ha acceptat la construcció de la ronda B-40 de Barcelona (un projecte del qual els republicans sempre han abominat), amb la finalitat d’aconseguir que els socialistes donin suport als pressupostos de la Generalitat. El president Aragonès ha dit que aquesta decisió demostra la «maduresa» d’ERC per tal d’obtenir que els pressupostos «siguin una realitat com més aviat millor». La portaveu del partit, Marta Vilalta, ha reforçat la tesi d’Aragonès afirmant que «les decisions complexes són per als valents».
Els pressupostos són tan importants que Pere Aragonès s’ha empassat la B-40 per tenir el suport del PSC. I Hard Rock?
Els socialistes, però, no en tenen prou amb la B-40. Salvador Illa ha dit que «encara queden alguns serrells que no són insignificants». Potser desencallar Hard Rock. Tot aquest joc negociador és possible pel sistema electoral que tenim. Els partits minoritaris és impossible que arribin al govern, però tenen capacitat d’influir. La proposta llançada per Núñez Feijóo d’atorgar el govern al partit més votat, encara que no tingui la majoria, no és bona idea. Enyoren l’»ordeno y mando». Un altre principi polític avala la governança pactista. Ho va deixar dit, ni més ni menys, que Aristòtil: «No fa falta un govern perfecte. Fa falta un govern que sigui pràctic».
