La mare d’un amic ho ha deixat tot preparat per al dia que es mori. No només ha redactat el que ha de dir l’obituari. També dona instruccions del protocol fúnebre i, fins i tot, com haurà d’anar vestit cadascú. Recupera les corbates negres. La senyora ha argumentat que ho ha fet així per estalviar feina a la família. «Aquell dia anireu tots molt atabalats», els ha dit. Què faríem sense les mares i les àvies! La curiositat mortuòria que més m’ha xocat és que una funerària, en senyal d’agraïment, va prometre a l’il·lustre Josep Gomis de Montblanc que li deixaran la carrossa Imperial, arrossegada per sis cavalls, amb la que van transportar el fèretre de l’alcalde de Madrid, Enrique Tierno Galván.
La previsió davant de la mort no només arriba a les esqueles. A algú li han promès un sepeli amb la carrossa de Tierno Galván
Gomis, exercint una de les moltes responsabilitats polítiques que va ostentar, va inaugurar una fira de tanatoris amb tanta mestria oratòria que va desbordar la gratitud dels organitzadors. El carruatge està al Museu de carrosses fúnebres de Barcelona. Em consta que Josep Gomis no té intenció de reclamar la promesa, ni ara que és viu ni molt menys després quan estigui mort.