La Franja de Gaza serà un aparcament

L’ Oded Mizrahi estarà content. El vaig conèixer a Jerusalem, al petit Museu Gush Katif, un centre creat per nacionalistes i ultrareligiosos israelians per reivindicar el passat jueu de la Franja de Gaza i promocionar la reconstrucció de les colònies a l’enclavament. El vincle històric i bíblic del poble jueu amb Gaza és força dèbil –molt menys que amb Judea o Samària– i la presència israeliana es va limitar a menys de quaranta anys d’assentaments, considerats des del principi il·legals per la comunitat internacional i desmantellats per Israel el 2005. Però ara, el somni de tornar a ocupar del tot la Franja és més a prop que mai. L’actual guerra a Terra Santa és una resposta als horribles atacs de Hamàs del 7 d’octubre, sí; però també té l’objectiu evident d’expulsar la població palestina o, com a mínim, ocupar el territori i instal·lar-hi de nou colònies. Com a Cisjordània. Trump també estarà content. Si el somni de l’Oded Mizrahi i de tants altres israelians extremistes és reconquerir Gaza, el del president nord-americà és convertir-ho en un Las Vegas llevantí. Ho va dir a les xarxes amb un vídeo creat amb IA on es veia una Gaza plena d’or, marbre i estàtues amb l’efígie del magnat. Tot molt Trump. I Netanyahu també pot estar content. Controla 3/4 parts de Gaza, de Hamàs ja no en queda gairebé res –tampoc queden gairebé gazatins–, i la Franja serà un solar ple de runa. Un aparcament.