Informe PIRLS de comprensió lectora

13 junio 2023 18:34 | Actualizado a 14 junio 2023 07:00
Gerardo Meneses
Comparte en:

«El nivell de comprensió lectora dels alumnes catalans que fan 4t de primària és un dels més baixos de tot l’Estat». Es tracta d’una de les conclusions de l’Informe PIRLS (Estudi Internacional de Progrés de Comprensió Lectora) publicat fa unes setmanes. Les dades del darrer estudi PIRLS 2021 atorguen a Catalunya una puntuació de 507,14 punts, per sota de la mitjana de l’Estat (521) i de la de la Unió Europea (528). El document analitza la capacitat d’interpretar textos dels alumnes de 10 anys –4t curs d’Educació Primària–.

L’informe es realitza amb una periodicitat de cinc anys i estableix que un biaix de 40 punts equivaldria a un curs escolar sencer. En el cas de Catalunya gairebé un curs de dèficit respecte a comunitats com ara Astúries. L’anàlisi longitudinal –completat amb l’anterior informe del 2016– mostra una evolució negativa amb la pèrdua de 15 punts de nivell de comprensió lectora. La pandèmia s’identifica com una de les causes.

PIRLS ordena els alumnes segons el seu nivell de destresa lectora en quatre nivells: avançat, intermedi, baix i molt baix. El resultat és d’un 3% d’alumnes de 10 anys amb un nivell avançat mentre que un 30% tenen un nivell baix i un 6%, molt baix.

El Departament d’Educació va qualificar aquests resultats com «no sorprenents» i explica que s’estan implementant diferents accions curriculars com per exemple la lectura 30 minuts diaris en Primària i en mòduls setmanals en Secundària.

Tal vegada no és una anàlisi amb suficient rigor i profunditat. El 2020 Gregorio Luri va publicar un assaig amb el títol: Sobre el arte de leer: 10 tesis sobre la educación y la lectura, que recollia i revisava una conferència pronunciada en el IV Forum Edita 2019, trobada sobre el món del llibre que es realitza cada estiu en Barcelona.

Gregorio Luri és mestre i pedagog, autor de llibres com ara L’escola no és un parc d’atraccions i Millor educats –entre molts d’altres– .

La conclusió principal és que: «Sense educació, no hi ha lectura». Una premissa de partida que es desenvolupa al voltant de la idea: «Llegir és l’art d’encaixar un text en un context». Tot plegat, una proposta amb un elevat grau de coherència amb la idea de competència i amb la prova PIRLS de comprensió lectora.

«Ensenya a llegir bé, és a dir, a poc a poc, aprofundint, moguts per intencions profundes, amb els sentits ben oberts i amb uns ulls i uns dits delicats» (pròleg d’‘Aurora’, Nietzsche)

10 tesis que plantegen per exemple el caràcter cooperatiu del llenguatge i de la lectura. La necessitat d’un mestre o d’una mestra per a ensenyar a llegir bé: no limitant-se a l’ensenyament de la lectura, sinó cultivant la curiositat, l’esforç i l’atenció de l’alumne. Tenir cura de la intimitat, de la soledat i del silenci com a ingredients necessaris. Deixar espais a la creativitat, a les idees dels alumnes i a la seva originalitat.

Tanmateix, aquest paper de mestre està a l’abast de tothom. Tots tenim la responsabilitat i la possibilitat de cultivar el pensament propi i únic de cadascun dels infants que ens envolten. «Ensenya a llegir bé, és a dir, a poc a poc, aprofundint, moguts per intencions profundes, amb els sentits ben oberts i amb uns ulls i uns dits delicats» (pròleg d’Aurora, Nietzsche)

Si volem que un infant aprengui –i que l’educació tingui un resultat satisfactori– la millor estratègia és aconseguir que sigui un gran lector. Les eines tecnològiques i les noves formes i plataformes de lectura i de continguts fan imprescindible la vinculació entre educació i lectura.

Luri destaca el paper dels pares incentivant la lectura, oferint models que mostrin interès i plaer per la lectura. La correlació directa entre hàbit lector i èxit escolar és una oportunitat oberta per a la millora i per a la inclusió.

Comentarios
Multimedia Diari