Acomençaments d’aquesta setmana va tenir lloc a Barcelona la presentació d’un llibre editat per l’Hospital Clínic de Barcelona titulat: Covid-19. Cròniques d’una pandèmia. El lloc escollit per fer-la fou l’Hotel Plaza de la Plaça d’Espanya que l’any 2020 en els moments més crítics de la pandèmia es va transformar en un Hotel-Hospital.
Aquest acte s’havia decidit de fer-lo al més de Juliol tot pensant que ja quasi hauríem dit adéu a la pandèmia, però la realitat ha estat ben diferent; per posar en situació als assistents, el Director General Josep M. Campistol va començar per anunciar que estàvem al cim de la setena onada i que els contagis s’escampaven com taca d’oli, fins i tot entre el personal sanitari del propi Hospital, la qual cosa estava afectant al seu funcionament donades les baixes laborals que provocava.
El llibre del que parlo l’han escrit dotze periodistes, entre els quals en compto, i comença amb una dedicatòria molta clara: «A l’esforç incansable de totes i tots els professionals que han treballat amb el màxim compromís durant aquests dos anys». La història ens recorda que fou precisament al Clínic, on el dia 25 de Febrer de 2020 es va detectar el primer cas de Covid a Catalunya; d’aleshores ençà aquest centre sanitari ha hospitalitzat 6.446 malalts a causa del virus, 1.547 dels quals ho foren en estat crític; a urgències s’atengueren més d’11.000 persones i a les seves instal·lacions s’han fet en tot aquest temps 3.633 proves de PCR i s’han administrat 70.000 dosis de vacunes.
A banda de les estadístiques, com diu Marius Carol en el seu article que obre el llibre, aquesta ha estat una pandèmia de valors; en el seu desenvolupament han entrat en joc la confiança, l’entrega, la generositat, però també la solidaritat, la complicitat i la gratitud. D’això n’han donat proves els quasi 5.000 professionals que treballen dia a dia a l’Hospital, com també ho han fet la resta de centres sanitaris grans i petits de Catalunya. En els moments de por i incertesa tots ens giràvem cap a ells buscant una sortida a la crisis sanitària.
Tots els periodistes que escriuen al llibre narren en forma de mosaic moltes històries. Tots els entrevistats donen la seva visió del que ha passat: des dels metges, infermeres i auxiliars que van estar al peu del canó fins a l’esgotament, passant pels tècnics que van buscar respiradors allà on no n’hi havia i transformaren sales i serveis en llits Covid, fins arribar a les dones de fer feina, administratius i resta del personal. Cada crònica porta un títol entenedor que expressa les sensacions viscudes per uns i altres, també pels malalts i familiars; els articles dels companys i companyes periodistes comencen per títols tan suggeridors com incertesa, por, angoixa, transformació, compromís, generositat, cansament i, al final, esperança.
Dos anys desprès significats membres del col·lectiu sanitari creuen que mentre ells estan, i estaran marcats, pels dos pitjors anys de la seva vida professional, la gent vol enviar la Covid a la paperera de la seva vida i encarar aquest estiu amb ganes d’oblidar i de sortir dels tancaments, de les mascaretes i la por; creuen que el pitjor ja ha passat i que la Covid es passa a casa. És un greu error.
També molts professionals de la salut pensen que les promeses fetes d’invertir més en sanitat i millorar les condicions sociolaborals dels professionals han quedat en no res. Malgrat això, aquesta setmana hem sabut que les notes de tall més altes son les de les diferents Facultats de Medecina del país; com a mínim la pandèmia ha servit per despertar vocacions. Esperem aquests alumnes quan es llicenciïn no se’n vagin a treballar fora.
A l’entrevista que faig al final del llibre al Doctor Castells, Director Mèdic del Clínic, li trec un titular d’aquells que hauria de fer pensar no solament als qui ens governen, sinó també al conjunt de la nostra societat. «Un país que no aborda l’enfortiment del seu sistema sanitari està posant en risc el seu futur». Dir-ho més clar és impossible.
