Residències d’escriptors. Espais per crear

Beques per escriure: Hi ha diferents institucions arreu del món que ofereixen beques perquè els autors puguin disposar d’un espai tranquil per escriure i d’un temps de qualitat

| Actualizado a 27 noviembre 2022 23:03
Fàtima Llambrich
Comparte en:

És ahir al matí a la FaberLlull. Set escriptors acaben l’estada de sis dies que els han concedit. Dijous passat van marxar-ne quatre més, que s’hi havien estat deu dies. La FaberLlull és la residència d’arts, ciències i humanitats que gestiona l’Institut Ramon Llull a Olot. També hi col·labora l’ajuntament del municipi. Ofereixen beques per a fer estades individuals i també per estades temàtiques grupals.

On l’escriptor beat Jack Kerouac va crear l’obra The Dharma Bums –que Manuel de Pedrolo va traduir al català i va titular Els pòtols místics– s’hi pot anar becat a escriure-hi. Hi acullen quatre escriptors l’any, un a cada estació. La casa, on durant una temporada entre el 1957 i el 1958 Kerouac i la seua mare hi van llogar dos habitacions, està situada a Orlando (Florida). www.kerouacproject.org ofereix als afortunats la possibilitat d’estar tres mesos vivint en solitari a l’habitatge per tal de no tenir distraccions –que tant agradaven a Kerouac– i poder-se concentrar en avançar l’obra.

L’oferta nord-americana és potent, la residència MacDowell té més de cent anys d’història. Fou el projecte de parella d’un compositor i d’una pianista. Entre els residents que hi han passat acumulen 97 prestigiosos premis Pulitzer. És el cas de l’escriptor Colson Whitehead, que el coneixereu per ser l’autor d’El ferrocarril subterrani i Els nois de la Nickel, totes dues obres editades en català per Edicions del Periscopi. Colson va anar-hi a escriure el 1999 i va repetir el 2011.

L’oferta a Europa

Una altra opció és aprofitar la casa francesa de l’escriptora Marguerite Yourcernar, autora de la novel·la històrica Les memòries d’Adrià. L’habitatge acull anualment una vintena d’escriptors que poden inspirar-se al nord de França en un entorn de bosc i calma. I tot i que no la puguin utilitzar, també hi trobaran la màquina d’escriure de la que va ser la primera dona que va admetre la Reial Acadèmia Francesa. Lluís XIV va crear l’Acadèmia Francesa de Roma. Des de principis de 1800 que ocupen l’edifici de Villa Médici, amb uns jardins contigus a Villa Borghese; un espai de la ciutat italiana que els turistes no solen perdre’s i que estan molt a prop de Piazza Spagna. També ofereixen beques per escriure, com l’Academia Española a Roma.

Dimecres passat, els onze residents de la FaberLlull van improvisar una lectura d’obres, una bona excusa per fer una trobada conjunta després de sopar i conèixer l’estil d’escriptura de cadascú i escoltar relats en diferents llengües.

Una antiga fàbrica de conserves de sardines en un edifici del segle XVIII a la ciutat noruega de Bergen és una altra opció. Es publicita com una zona tranquil·la durant la major part de l’any, per recloure’s per escriure. Amb una vida cultural més activa durant els mesos de setembre, octubre i novembre. Les habitacions tenen vistes a les aigües que provenen del mar del Nord i si els humans tinguéssim una vista millor, des de l’escriptori es podrien veure les illes Fèroe, que també deuen tenir la pau necessària per crear.

En una residència d’escriptors o bé s’hi busca un aïllament total o una combinació d’una desconnexió del món amb trobades entre persones amb les mateixes inquietuds. Una manera de desaparèixer és anar a la casa de Jack Kerouac on els residents estan sols.

L’opció mixta, que permet hores de solitud amb la possibilitat d’enriquir-se amb els coneixements i experiències d’altres residents, és el que ofereix la FaberLlull i altres residències. A la Faber els residents sopen junts, a les vuit a taula. És l’hora d’establir comunicació, de preguntar i d’escoltar. És quan surten les pors i les satisfaccions.

El grup de dramaturgs que van estar-hi fa tot just una setmana per crear obres breus, tenien com a punt de partida robar-se idees i personatges entre ells, apropiar-se’ls i donar-los una forma particular i així enriquien les neurones. És el treball en equip, transformar per millorar.

El sopar és l’únic moment del dia on hi ha una trobada entre tots, la resta ja va a voluntat de cadascú. Viuen en habitacions individuals amb vista al bosc, a la boira i a la piscina de l’hotel, que et crida cada migdia quan surt el sol. Al novembre, té l’aigua molt gelada, però encara s’hi pot nedar, perquè una estada és això, deixar fluir i acompanyar la vida.

Nascuda a l’Ametlla de Mar. Autora del llibre ‘Sense cadàver/Sin cadáver’. A TV3 informa de notícies de l’àmbit judicial, policial i de la seguretat.

Comentarios
Multimedia Diari