En plena dictadura de Primo de Rivera, l’any 1924, l’escriptor i polític tarragoní Antoni Rovira i Virgili va fundar una revista d’assaig de periodicitat mensual, la Revista de Catalunya, amb el propòsit d’enfortir la cultura catalana a través d’una publicació de referència, de més de cent pàgines, en la qual col·laborarien autors reconeguts de l’època com Josep Pla, Domènec Guansé o Prudenci Bertrana.
La història de l’esmentada revista és especialment accidentada, ja que les vicissituds polítiques i econòmiques del segle XX van dificultar mantenir-ne la periodicitat. Així, just després de la Guerra Civil, la capçalera deixa Barcelona i torna a editar-se momentàniament a París i, més endavant, en sortirien alguns números a l’exili català de Mèxic i el Brasil.
El 1986 l’exconseller Max Cahner i l’activista cultural Albert Manent, amb el vistiplau de Teresa Rovira –filla de Rovira i Virgili–, impulsarien una nova etapa de la revista d’alta divulgació que, aquesta vegada sí, ha tingut continuïtat fins als nostres dies publicant estudis, recerques i assaig de temes històrics, literaris i de pensament.
Enguany la Generalitat de Catalunya ha inclòs el centenari de la creació de la revista, com una de les commemoracions oficials d’aquest 2024. Un Any Revista de Catalunya, amb una intensa programació d’actes i presentacions arreu del país, que tinc l’honor de comissariar juntament amb l’escriptora Lluïsa Julià i la crítica literària Pilar Garcia Sedas.
El centenari de la revista de Rovira i Virgili és un bon moment per posar en valor l’aportació tarragonina als àmbits de recerca i d’assaig del conjunt de Catalunya
Analitzant l’històric d’articles apareguts a la capçalera, i sobretot d’ençà de la dècada dels vuitanta, és especialment rellevant copsar quines temàtiques i autors del Camp de Tarragona i les Terres de l’Ebre han estat presents en una revista que avui presideix el professor emèrit de la URV Josep Maria Roig i Rosich, amb Josep Murgades al patronat i amb Josep Maria Sans Travé al comitè assessor.
Així, la passió d’Eduard Toda pel Monestir de Poblet, la vigència del cubista Palau Ferré, l’art de Joan Miró, la modernitat de Gaudí, el pensament del pintor Marià Fortuny, l’escultor noucentista Salvador Martorell, la trajectòria del violoncel·lista Pau Casals, la vida de l’arquebisbe Pont i Gol, el guiatge de Carles Cardó, el bibliòfil Pau Font de Rubinat i el periodisme de Joan Mañé i Flaquer o el teatre modernista de Puig i Ferrater són només algunes de les temàtiques que s’han pogut redescobrir a la capçalera, com els col·loquis Narcís Oller, el temps de Josep Yxart, les novel·les de Margarida Aritzeta, la poètica de David Jou, el món de Joan Perucho, les declinacions de Gabriel Ferrater, l’arquitectura de Josep Maria Jujol, els fotògrafs Català-Roca o la dramatúrgia d’Àngel Guimerà.
De la mateixa manera, pel que fa als autors de les nostres comarques, hi trobem acadèmics o estudiosos com Artur Bladé i Desumvila, Joan Rendé, Miquel Porter Moix, Eugeni Perea, Gerard Vergés, Francesc Roig, Joan Maria Pujals, Rosa de les Neus Marco-Palau, Josep-Lluís Carod-Rovira, Pere Anguera, Josep Maria Grau Pujol, Antonio Salcedo, Magí Sunyer, Salvador-J Rovira, Xavier Ferré, Montserrat Corretger, Joan Bofarull, Aina Vega, Joan Magrané, Maria Eugènia Perea, Jordi Ginebra, Montserrat Palau, Joan Martí Castell, Antoni Batista i Ramon Arnabat, entre molts altres noms.
Així, el centenari de la revista de Rovira i Virgili també és un bon moment per posar en valor l’aportació tarragonina als àmbits de recerca i d’assaig del conjunt de Catalunya.
