Tornem a tenir a Delhi en el punt de mira internacional. El president dels Estats Units, Donald Trump, ha estat de visita a l’Índia per primer cop durant el seu mandat. Aquest dilluns, la visita oficial prenia el seu punt de partida a la ciutat d’Ahmedabad, la capital de Gujarat, on Trump va inaugurar l’estadi de criquet més gran del món. Un espectacle propagandístic que s’estima que ha costat més de 10 milions de dòlars i en el qual Modi jugava a casa. L’estat és el seu bastió polític, del qual va ser ministre en cap des del 2001 fins al 2014.
Un dels objectius principals de la visita era un difícil acord comercial entre dos països amb dures polítiques aranzelàries. L’any passat, el govern estatunidenc va retirar l’Índia del Sistema Generalitzat de Preferència (SGP), que ofereix privilegis comercials a països en vies de desenvolupament. La iniciativa Make in India, que promou la manufactura i consum local apujant les tarifes a la importació, també ha dificultat la materialització de l’acord.
Els incidents d’ara són els més violents viscuts a Nova Delhi en dècadesAmb el que sí que s’han posat d’acord ha estat en defensa i armament. Trump ha anunciat que l’Índia comprarà helicòpters d’atac i altres equipaments militars dels EUA pel valor de tres mil milions de dòlars. També han anunciat mesures de cooperació en la lluita contra el terrorisme islàmic i en intensificar lligams en el sector energètic.
Però més enllà dels acords, en plena precampanya per les presidencials a casa, un dels interessos de Trump també seria fidelitzar vots entre la comunitat índia als Estats Units, de més de quatre milions de persones. També ha consolidat el que sembla ser una càlida relació personal amb el primer ministre Modi. Els uneix ser líders de les dues democràcies més grans del món, populistes d’extrema dreta, carismàtics entre les masses i tenir poc respecte pels drets humans.
Trump ha evadit preguntes sobre les protestes en contra de nova llei de ciutadania, titllada d’anticonstitucional per discriminar els musulmans. El president dels Estats Units ha vingut a dir: «Sí, em sona, però no va amb mi».
Fins ara pacífiques i protagonitzades sobretot per dones, l’amenaçador discurs d’un líder del partit del Govern central BJP va encendre diumenge la metxa de la violència entre partidaris i contraris a la llei.
El més preocupant és que els incidents, per ara als barris del nord-est de Delhi, han adquirit un caràcter religiós. Amb ja tretze persones mortes durant els últims tres dies, són les protestes més violentes que la capital ha vist en dècades, probablement des de la massacre antisikh, després de l’assassinat de la primera ministra Indira Gandhi per part d’algun dels seus guardaespatlles sikhs.
Hindús i musulmans s’assenyalen els uns als altres per qui va llançar la primera pedra. Persones de les dues comunitats afirmen haver estat víctimes d’atacs selectius.
Des de l’inici de les protestes al desembre de l’any passat, líders del partit de Modi d’arreu de l’Índia s’han escarrassat en crear entre l’opinió pública l’idea que les protestes tenen un caire religiós per desacreditar la dissidència en contra de la nova llei.
Musulmans i hindús s’assenyalen els uns als altres per qui va llançar la primera pedraNo han estat poques les crides a la violència en contra de les manifestants de Shaheen Bagh, el nucli de la protesta. Fins al punt que, fa unes setmanes, dos radicals hindús disparessin indiscriminadament contra persones, tot i que sense causar cap mort però davant d’una flagrant passivitat policial. El discurs de l’odi sempre acaba calant.
Malgrat tot, els resultats de les recents eleccions a Delhi són esperançadors. El Partit de l’Home Comú, liderat per un activista anticorrupció, s’ha tornat a emportar la gran majoria dels vots de la capital índia. Durant els més de quatre anys de polítiques socials focalitzades al desenvolupament humà, el seu líder Arvind Kejriwal ha emergit com a l’únic polític que podria frenar l’onada populista hindú del BJP en l’àmbit nacional. En el panorama actual a Delhi, Kejriwal aplega i representa el sentit comú, més que l’home comú.
* Periodista. Viu a l’Índia, on treballa com a consultora de comunicació per a ONG i organitzacions internacionals. És de Móra d’Ebre, va estudiar Periodisme a la Universitat Rovira i Virgili i té un màster en Periodisme Internacional per la Universitat de Cardiff (Regne Unit).
