Pilar López Bastida: «Hi ha pocs premis literaris i estan infravalorats»

Entrevista
Com a autora afirma que té un estil «clar, sense cap pretensió de res. Només vull fer reflexionar, buscar la bellesa a través de la paraula, amb descripcions escaients i arguments prou atractius»

27 marzo 2021 11:47 | Actualizado a 27 marzo 2021 11:52
Se lee en minutos
Para guardar el artículo tienes que navegar logueado/a. Puedes iniciar sesión en este enlace.
Comparte en:

Pilar López Bastida (Reus, 1957) és mestra de primària i llicenciada en Geografia i Història. La seva afició principal és la seva professió, ja que és professora de música a l’Institut de Secundària Joan Guinjoan de Riudoms. L’altra afició és la lectura. Guanyadora i finalista de diversos premis literaris; en té alguns de publicats, i un d’ells, Swing, ha resultat inspirador d’un curtmetratge dels alumnes del Centre d’Estudis Cinematogràfics de Catalunya. També canta al Cor de Cambra The Issel’s Singers, que va néixer l’any 1996 amb la voluntat de gaudir del cant a capella.

Com sorgeix aquesta afició per l’escriptura?

Sempre m’ha agradat, però, per circumstàncies familiars i laborals, no m’hi havia pogut dedicar mai. A més a més, durant uns anys vaig ser regidora a l’Ajuntament de Reus la qual cosa limitava molt el meu espai de lleure.  Així que no va ser fins fa uns quinze anys que vaig començar a escriure, quan els horaris i les obligacions m’ho permeteren.

Per ser una bona escriptora, s’ha de ser bona lectora?

En el meu cas, sempre he sigut molt lectora perquè m’agrada molt la literatura.

D’ençà que va començar a escriure, ha estat guanyadora i finalista de diversos premis.

Vaig tenir la sort, l’any 2008, de guanyar el primer premi del Concurs de Relats Breus d’escriptura femenina Antònia Abelló i Filella, que convoca l’Ajuntament de Reus. Justament, en la mateixa edició, la meva mare també va guanyar el segon premi. De fet, vaig ser jo qui la va animar perquè presentés un relat.

«Amb les Reusenques de Lletres estem ultimant una nova publicació i que sorprendrà perquè és molt diferent quant a la temàtica»

Quin relat va presentar vostè?

Vaig fer un escrit molt emotiu i crec que, per aquest motiu, el jurat va considerar que mereixia el primer premi. Van ser els mateixos membres del jurat que m’animaren a seguir escrivint. I així va ser que, per segon any consecutiu, vaig obtenir el primer premi per un relat sobre la postguerra. A partir d’aquests dos primers premis, l’organització del certamen optà incorporar-me al jurat en l’edició següent. Va ser una experiència molt interessant.

I a partir d’aquí...

He seguit escrivint i participant en certàmens i concursos de relats curts i contes. De fet, no m’hi he dedicat massa, però, així i tot, he tingut alguns premis i un relat m’ha portat a un l’altre.

En quin moment s’uneix al col·lectiu Reusenques de Lletres?

L’any que es va presentar el col·lectiu, que va ser el 2010, vaig assistir a la presentació perquè coneixia a algunes de les coordinadores i membres, com la Fina Masdéu, l’Anna Figueres, la Maria Lluïsa Amorós, la Lena Paüls, la Mariona Quadrada. Més endavant, el col·lectiu Reusenques de Lletres va convocar un concurs de relats obert a tothom, en l’àmbit de tot Catalunya amb la col·laboració de la Biblioteca Nacional de Catalunya. En aquest sentit, vaig quedar seleccionada amb altres participants per a la publicació dels Bibliorelats. El llibre es va presentar també a Barcelona coincidint amb la setmana del Llibre en Català.

Però aquesta no va ser la seva primera publicació com a escriptora.

No. Al principi, els diferents premis que guanyava tenien com a premi la publicació local.

«M’agrada introduir-me en la intimitat dels personatges, en les emocions, és a dir, buscar quelcom més profund de l’ésser»

Especialment, quins premis recorda?

Recordo la 1a convocatòria del  premi TAL COM SENTS, l’any 2013, un certamen literari adreçat als docents de Catalunya, i que vaig guanyar amb el relat Divertimento. També, els premis literaris El Vallenc, l’any 2011, que vaig guanyar en la categoria de relats curts amb l’article Calidoscopi.

Un dels relats es va convertir en el guió d’una pel·lícula.

Sí, això formava part dels Premis literaris Drac 2012 que convoca Òmnium del Solsonès. El relat curt que vaig presentar, Swing, va servir com a guió per als alumnes de Centre d’Estudis Cinematogràfics de Catalunya perquè, durant un any, fessin l’adaptació al cinema. Llavors, el pròxim any es va presentar a la següent edició dels mateixos premis literaris.

A partir del llibre ‘14 vermuts: espais literaris amb aroma de donzell’ ha col·laborat amb les Reusenques de Lletres.

Sí, a partir d’aquí he col·laborat en totes les publicacions del col·lectiu. I un dels projectes que recordo especialment és Els contes de Vilancanteri, en què Reus era l’epicentre dels relats. Se’n va fer molta difusió a les escoles i a les biblioteques, on també les autores vam anar a explicar i dramatitzar els contes.

També ha guanyat diverses edicions del premi convocat pel Centre d’Estudis Riudomencs Arnau de Palomar.

Per ser més exactes, l’he guanyat en dues convocatòries i una tercera amb accèssit. L’última edició va ser amb el conte Aftershave. Vaig ser una de les guardonades amb el Premi de narrativa breu Arnau de Palomar.

Es convoquen suficients certàmens literaris?

Hi ha pocs premis literaris i, a més a més, estan infravalorats.  Penso que són una bona manera d’animar a escriure, un estímul. Tampoc ajuda que les bases de molts dels certàmens siguin anacròniques –demanen el treball en paper i moltes còpies que cal enviar per correu postal o presencialment– quan estem en l’època digital.

«Sóc una fervent militant de la lectura i l’escriptura a l’escola. Hem d’anar cap al plaer, és a dir, llegir per llegir, i no per obtenir una nota»

Actualment, amb quin projecte està involucrada?

Amb les Reusenques de Lletres estem ultimant una nova publicació i que sorprendrà perquè és molt diferent quant a la temàtica.

Se sent còmoda escrivint relats curts?

Sí, perquè a l’hora d’escriure sóc anàrquica, és a dir, escric quan en tinc ganes i sempre relats curts perquè altrament no podria per la feina actual. A més, també m’agrada escriure des del vessant còmic i la sàtira.

S’atreveix amb totes les temàtiques?

Sí. Per exemple, un dels últims contes que he escrit, i que va coincidir amb el confinament, parlava de la celebració de la litúrgia de Completes, coincidint amb la festivitat de Sant Pere a Reus.

Com és el seu estil?

Intento que sigui clar, sense cap pretensió de res. Només vull fer reflexionar, buscar la bellesa a través de la paraula, amb descripcions escaients i arguments prou atractius. M’agrada introduir-me en la intimitat dels personatges, en les emocions, és a dir, buscar quelcom més profund de l’ésser.

Com a mestra, com promou l’interès per la lectura i l’escriptura als seus alumnes?

Estic molt implicada a l’institut, perquè des de fa molts anys estem impulsant un pla lector proposat per la Generalitat. Sóc una fervent militant de la lectura i l’escriptura a l’escola. L’objectiu és crear l’hàbit lector i per això creem clubs de lectura per poder parlar dels llibres, organitzem lectures en veu alta... A poc a poc alguna cosa aconseguirem i hem d’anar cap al plaer, és a dir, llegir per llegir, i no per obtenir una nota o fer un treball, ja que d’aquesta manera l’únic que aconseguim és que els alumnes avorreixin la lectura.

Quin paper tenen les noves tecnologies?

Sóc una defensora del llibre de paper, ja que la metodologia d’ensenyament ja està suficientment digitalitzada.

Comentarios
Multimedia Diari