L'arquebisbe metropolità de Tarragona i primat, Joan Planellas, considera «immoral» i «absurda» la pràctica de l'ocultisme i la futurologia, de les quals destaca que són un «negoci ampli i difús» que ha augmentat «considerablement» en els últims decennis.
Sota el títol d’»Astrologia i consciència religiosa», l’arquebisbe i president de la Conferència Episcopal Tarragonina, que agrupa tots els bisbes de Catalunya, dedica la seva carta dominical del proper diumenge a parlar de l'astrologia, les ciències ocultes i la futurologia.
Assegura el prelat que l’astrologia «s’ha anat convertint en un negoci ampli i difús, sobretot per la progressiva integració que ha tingut a la programació quotidiana de revistes de masses, i també en televisió i a les xarxes socials, convertint-se en un capítol important de la intercomunicació en seccions comercials d’oferta i demanda d’aquests serveis».
«El fonament lògic d'aquestes supersticions -segons l'arquebisbe- es fonamenta que els vessants racionals de les nostres vides moltes vegades no poden o no aconsegueixen penetrar en aspectes profunds i decisoris de la vida humana i, especialment, en els sentimentals o emocionals».
Per aquesta raó, afegeix que «l’única forma d'accedir al que no es comprèn o no se sap amb certesa, com la pròpia destinació, és per mitjà d'algun sistema de creences misterioses, tenint present que els que actuen de mediadors siguin capaços de tenir molt 'art' en la interpretació».
Per a Planellas, aquestes pràctiques suposen «una degradació de l'esperit humà, que se subjecta en creences i pràctiques irracionals, ximples, absurdes i, de vegades, greument immorals, que humilien la dignitat de la persona».
Encara que reconeix que aquestes pràctiques sempre han estat presents, assegura que «això és avui més greu, ja que, durant els últims segles, hi ha hagut un augment de racionalitat i de progrés científic que han aconseguit unes considerables proporcions».
«Aquesta racionalitat i aquest progrés han demostrat l'absurditat i vanitat d'unes doctrines i d'unes pràctiques que en temps passat es podien justificar amb pretensions científiques i amb l'aparença d'una racionalitat més alta i profunda», argumenta.
Segons l'arquebisbe de Tarragona, «el fenomen de l’astrologia, la màgia i l'ocultisme és el signe de la cerca d'alguna cosa que existeix més enllà de la pura racionalitat i de la pura ciència».
«Això expressa la necessitat de sortir del cercle de la immanència en el qual la raó i la ciència tracten de recloure la persona humana: la necessitat, això és, d'obrir-se al món de l'invisible i al transcendent. Però aquesta necessitat, diguem «religiosa», lluny de dirigir-se a Déu, es desvia cap a formes infrahumanes i pseudorreligioses, cap a la idolatria i la superstició«, subratlla el primat.
«És trist constatar, en aquest sentit, que al nostre món occidental el baixó de la pràctica religiosa va acompanyat d'un augment impressionant de creences i pràctiques supersticioses», lamenta.
Segons monsenyor Planellas, «persones que s’avergonyirien de creure en Déu i ho considerarien un deshonor, acaben creient en horòscops, mags, endevins, en el mal d'ulls i el mal donat, en la mala sort que porta el número tretze, el gat negre i les noces celebrades el dimarts o el divendres 13».
