Aquest nou enregistrament, impulsat per la conselleria de cultura i festes del nostre ajuntament dins la programació dels 700 anys de l’arribada de la relíquia, té per objectiu actualitzar i ampliar el doble CD que van impulsar la Generalitat de Catalunya i el mateix Ajuntament de Tarragona l’any 1993. Uns enregistraments que celebrem i esperem poder gaudir com més aviat millor alhora que ens permet una reflexió sobre tot el gruix sonor que envolta la part més tradicional i que resulta totalment imprescindible per viure plenament la festa. Som-hi!
Si parlem de les festes i de música a la gent de Tarragona immediatament ens ve al cap l’Amparito. Aquesta peça, que ja era força utilitzada per la banda del Gobierno Militar, es va popularitzar dins les festes quan els membres de la Colla Jove la demanaven una vegada i una altra a la Banda Ciutat de Tarragona i que ja havia esdevingut un veritable himne per la colla. Un pasdoble que neix l’any 1925 de les mans del barceloní, afincat a València, Jaume Teixidor (1884-1957). És, probablement, un dels pasdobles més coneguts i durant aquests quasi cent anys ha estat una peça habitual en el repertori de la música de banda que es pot sentir fàcilment en tota mena de celebracions. Altres, com el Paquito Chocolatero, el Bequetero o el Patumaire han entrat també amb força a les festes de Santa Tecla.
Més enllà de l’Amparito
Però la música de la festa és molt més rica i val la pena dedicar-hi una estona per descobrir tot el corpus musical festiu, les partitures del qual, en gran part, ja va publicar l’ajuntament en el quadern número 13 dels quaderns de la Festa Major sota el títol de Consueta de les Tonades de Santa Tecla a càrrec de Joan Moliner i Pilar López. Posteriorment, el va ampliar Francesc Sans en el llibre Santa Tecla: músiques i tocs de festa que Arola va publicar l’any 2010. Lògicament, aquestes no són les úniques publicacions, però potser si les que han nascut amb més esperit de recull global.
Sense voler fer un repàs exhaustiu crec interessant alguna mirada als sons que més van perdurar durant la dictadura. Aquí trobaríem clarament els tabals del Magí de les Timbales, únic supervivent el grup de ministrers a cavall, o la flauta del ball de bastons amb el seu so característic i únic al país, segurament evolució de partitures anteriors transmeses majoritàriament de manera oral. Evidentment, totes les músiques que acompanyen les diades castelleres, pilar caminant inclòs.
No podem oblidar també el toc de pregó que sentim tant el mateix dia 21 com a l’anada a ofici quan saluda des de les escales de la Catedral la bandera de la ciutat per tres cops: quan està a la cruïlla del carrer Major amb Carrer la Nau i Cavallers, quan arriba a l’altura del carrer Cuirateries i de l’Abad i finalment quan arriba a la mateixa plaça de les Cols. També cal tenir present la importància que per la celebració té també el so de les campanes, acompanyant els diversos moments més rellevants de la festa així com el cant del Goig de Santa Tecla, especialment a l’ofici en honor de la Santa i després de l’Entrada del Braç un cop acabada la professó.
Les músiques del Seguici
Si mirem el seguici actual, veiem que els elements de foc, més enllà del so dels trons i les carretilles, porten percussió optant per diferents models i nombre. Potser cal destacar l’acompanyament del Ball de Diables que mantenen els seus 4 timbals, rèpliques dels històrics timbals de l’Arboç.
En el cas de la Víbria, a més, disposen d’una música de ball basat en una Gavotte del s.XVII. Menció a banda requereixen els bandolers d’en Serrallonga, que van adaptar les músiques del ball vigent al Penedès i Garraf (els de Vilanova en van ser padrins) incorporant la cançó de Joan del Riu a proposta dels músics Jordi Fà i Dolors Padrell que, a més, van ser els encarregats d’incorporar la mitja cobla (sac i flabiol) a la festa.
El bestiari va incorporar el format de concurs per decidir algunes de les seves peces. En el cas de l’Àliga tant el ball com una marxa foren obra conjunta de M. Carme Domingo, J. Ignasi Ferrer, i M. PIlar Ramon i una segona marxa obra de Jordi Fà. Per la Mulassa es van triar dues marxes obres de Rafel Guinovart i de Blas Coscollar. La Cucafera i el Lleó, en canvi, van optar per encarregar les seves marxes a Marcel Caselles i Javier Pérez respectivament.
Apareix la gralla i el tamborí
La troballa del llibret La Gaita i el Tamboril obra de Ramon Bonet, organista de la Catedral, va permetre incorporar les marxes als Gegants i als Nanos, tant vells com nous. L’única diferència és que els primers van acompanyats amb gralles i els segons amb sacs de gemecs. Als balls ens trobem diferents models, alguns han adaptat músiques d’altres balls similars al camp de Tarragona, Penedès i Garraf que ja es ballaven en el moment de la seva recuperació. Pastorets, Cercolets o Gitanes, per bé que aquest darrer va actualitzar el ball i els galerons l’any 1991 a partir de la trobada de l’esmentat llibret de Ramon Bonet. El Ball de Patatuf també fa servir una música popular que incorpora lletra que els nens i nenes poden cantar mentre el ballen. Pel Ball de Dames i Vells hi ha referències de partitures de bombo i violí que han afavorit la recuperació.
El cas del Ball de Turcs i Cavallets, malgrat també agafar com a base una partitura que Joan Tomàs situa al Creixell i que també reprodueix Josep Crivillé al seu Recull de Música Tradicional Catalana, va estar posteriorment elaborada i transformada pel guió de Pilar López i l’arranjament de Xavier Ricart. Pel que fa al Ball de Valencians tornem al llibret de la Gaita i el Tamboril on sota el nom de Las Torres trobem una partitura que va adaptar a la formació de cobra entera, que encara avui l’acompanya, Josep Maria Mayol.
Noves partitures
A les darreres incorporacions les músiques ja s’han encarregat a diferents compositors: Ball de Cossis a Jordi Fà, 7 Pecats Capitals a Francesc Sans, Moixiganga i Sebastiana del Castillo a Roser Olivé, Titans a Oriol Guinovart. Algunes d’elles basades en partitures de referència però insuficients pel desenvolupament del ball. Destacar la forta presència de ministrers en la majoria d’aquests balls, que fins abans només es troben a la Cucafera, Serrallonga i Valencians.
No voldria acabar sense destacar altres peces més: El Toc de Professó, El Toc de Crida, la Marxa de Santa Tecla i el Retaule. Aquestes peces s’han incorporat també com a part essencial en moments claus de la festa com pot ser l’acte de la Crida i la Professó de la Santa. El Toc de Crida es va encarregar a Conrad Setó i també va permetre la incorporació de la Cobla de Ministrers del Consell de la Ciutat. Pel que fa a la Marxa va ser Xavier Torné qui la va retrobar entre les partitures de la Banda de Música Ciutat de Tarragona amb la firma de J. Lezvé i acompanya la sortida del Braç. El Toc de professó, en diferents versions malgrat l’intent d’unificació, l’interpreten tots els grallers o ministrers mentre l’element que acompanyen no desenvolupa el seu ball. Finalment el Retaule és una espectacular composició de Francesc Cassú, a partir de la música del desaparegut Ball de Santa Tecla i interpretada per cobla.
Com es pot veure, molta varietat, a la que cal afegir el so de bastons, cascavells, castanyoles, carretilles i trons, so de trabucs o el simple picar de mans per conformar el so de la festa sense el qual aquesta no seria la mateixa.
