El 1993 els castells eren molt diferents als d’ara. La canalla no duia cascos. Només quatre colles havien assolit els galons dels nou pisos: la Vella i Joves dels Xiquets de Valls, els Castellers de Vilafranca i els Minyons de Terrassa. El mitjà per excel·lència de les retransmissions era la ràdio. A Tarragona tant el Diari com el Nou Diari publicaven informació castellera. No hi havia internet ni xarxes –ni socials ni d’assaig– ni apps.
La Colla Jove Xiquets de Tarragona venia d’un Sant Magí pletòric en què havia completat la primera tripleta d’una agrupació tarragonina, si més no de l’era moderna. El 19 d’agost la plaça de les Cols s’havia rendit als 3 de 8, 2 de 8 amb folre i 4 de 8, tres construccions aixecades entre quarts d’una i les tres de la tarda.
Per Santa Tecla, volia portar a plaça el 4 de 9 amb folre, la primera construcció de nou d’una colla de la ciutat des de 1859, quan l’havia executat per darrera vegada la dels Pescadors, aleshores a la plaça de les Cols, grup que també l’havia bastida el 1854 i el 1857. D’allò feia 134 anys. També era la primera arquitectura no vallenca de nou pisos a la plaça de la Font des de la dècada de 1880.
Pluja inoportuna
El matí de Santa Tecla de 1993 va ploure, i no es pogué dur castells a plaça. En aquells temps quan plovia els actes es reubicaven d’espai o de dia. A les festes encara els hi quedava corda perquè la Mercè queia en divendres, la Mostra de Folklore Viu en dissabte i el correfoc i la traca final en diumenge.
De seguida, es plantejà el trasllat de la diada a un dels migdies del cap de setmana, al dissabte a la tarda o al diumenge 3 d’octubre. L’opció de la tarda era inviable per la coincidència amb altres activitats festives, però als migdies era factible.
Amb un consistori presidit per Joan M. Nadal i amb un Patronat Municipal de Castells amb el tinent d’alcalde de cultura i festes Joaquim Amorós, no totes les colles podien o no ho veien clar. No hi hagué acord. Al final, formalment la diada de Santa Tecla quedava suspesa, anunciant-ho Amorós el mateix 23 al vespre.
Ara bé, el programa incloïa altres actes organitzats per les pròpies entitats. En aquest sentit, la Jove, amb Ferran Ventura com a cap de colla i Joan Aregio com a president, àvida del repte majúscul per a què s’havia preparat, optà per actuar en solitari diumenge 26 al migdia. El mateix dia a Reus per Misericòrdia ho feien la Vella vallenca i els Castellers de Vilafranca.
El representant dels Xiquets de Tarragona al Patronat, Dionisio de la Varga, explicava al periodista del Diari Josep M. Marsal que no actuarien diumenge perquè tenien concertada una exhibició al Prat de Llobregat, on completarien el 4 de 7p, 3 de 7, 2 de 6 i 1 de 4, i que «esto no debe de verse de ninguna de las maneras como un enfrentamiento entre las colles. Si la Jove actúa el domingo y hace el 4 de 9, nosotros lo aplaudiremos».
Això no obstant, en una roda de premsa celebrada per la Mercè, «Els Xiquets de Tarragona volen que Amorós rectifiqui o plegui», segons titulava en portada el Nou Diari, recollint declaracions del president ratllat Salvador Molina, en relació al fet que el regidor havia parlat amb l’Ajuntament del Prat sense el consentiment de la colla matalassera.
Posició central
Finalment, la Jove, en solitari, ocupà una posició central a la plaça de la Font, estampa que no es veia per Santa Tecla des de 1979, quan només existien els Xiquets. Si bé per a la diada del dia 23 el Diari, en la prèvia del vallenc Ivan Rodon, presagiava que els liles començarien amb el 2 de 8 f essent la primera colla en actuar, la jornada del 26 l’ordre de les construccions canvià.
Després de dos peus desmuntats, la Jove carregà el 4 de 9 f, davant una plaça plena a vessar per una afició que havia respost a la convocatòria i en unes Festes de Santa Tecla immerses en una recuperació creixent –aquell any amb el lleó i la víbria– i batent tots els rècords de participació. El castell caigué quan sortien dosos i la xaneta ja arribava a l’alçada de terços. Després, la xaneta pujà a la balconada municipal i saludà la plaça en braços de l’alcalde.
També es descarregà el 2 de 8 f en segona ronda i el primer 5 de 8 de la Jove. La catedral tornava a tenir segell tarragoní com la primera documentada al món casteller també en una plaça tarragonina, la de les Cols, el 1849, aixecada per una de les dues colles locals del moment.
