Maria Domènech, primera escriptora sobre la processó

El text d’aquesta narradora és el més antic elaborat per una dona sobre la processó del Sant Enterrament i la Setmana Santa tarragonina

28 marzo 2024 20:44 | Actualizado a 30 marzo 2024 07:00
Se lee en minutos
Para guardar el artículo tienes que navegar logueado/a. Puedes iniciar sesión en este enlace.
Comparte en:

Avui, Dissabte Sant i jornada de la Soledat, reivindiquem la figura de Maria Domènech Escoté, autora del primer text escrit per una dona sobre la processó d’anit, la del Sant Enterrament, el 1906.

L’hagué de signar amb el pseudònim masculí de Josep Miralles, i el titulà ‘Quadret de costums tarragonins’.

Fou publicat a ‘Lo Camp de Tarragona. Periòdic catalanista’, mitjà de comunicació portaveu de l’Associació Catalanista i del Centre Nacionalista Català, ambdues entitats de Tarragona, el 7 d’abril d’aquell any, Dissabte de Passió.

El mateix dia, just abans del Diumenge de Rams, compartia pàgines amb el gran escriptor tarragoní Josep Pin i Soler.

La investigadora Aida Macias i Roqueta dedicà la tesi doctoral a la biografia de la nostra narradora. Maria Domènech nasqué a Alcover el 21 d’agost de 1874, en una casa benestant de l’avui plaça Nova. Durant 35 anys visqué a la ciutat de Tarragona. Morí a Barcelona, el 27 de gener de 1952.

Estampa colpidora

L’escriptor i articulista Josep Maria Espinàs apuntava, seguint l’autobiografia de la Maria: «va ser una dona combativa, treballadora incansable, autora de moltes novel·les i articles.

«De nena, vaig veure les persones que treballaven al port [de Tarragona] amb els peus lligats amb cadenes, i de gran mai no he pogut oblidar aquella estampa».

A Tarragona i en el conjunt del país Maria Domènech fou pionera en la lluita de la dona

És una bona síntesi d’aquesta dona que quedà òrfena de pare amb set mesos i mig, i amb la mare es traslladà a Tarragona. Entre 1877 i 1884 visqueren a la Rambla de Sant Joan, actual Rambla Nova, des d’on passaren al proper carrer Governador González. Estudià primer a les Carmelites i després amb professors particulars, com el canonge Tomàs Sucona i Vallés; piano amb Joan Roca i dibuix amb Hermenegild Vallvé Virgili, pintor del qual sorgirà una nissaga de fotògrafs.

La Maria es casà el 1894 amb el metge tarragoní Francesc Cañellas, i fou mare l’any següent. L’amistat amb persones de l’àmbit de les lletres com Josep Yxart, Ferran de Querol, Joan Ruiz Porta o Alfred Opisso Viñas; del periodisme com Pere Antoni Torres i Jordi, fundador a Tarragona del diari ‘La Opinión’ i participant en la creació de ‘La Vanguardia’ a Barcelona; el publicista i historiador Adolf Alegret, o el pedagog Pau Delclòs, afavoriren que conreés la pràctica literària en premsa a Tarragona i Barcelona, i en llibres de diversos gèneres: novel·la, narració breu, teatre i poesia.

Activista proobrera

Precisament amb la voluntat de desenvolupar-se en aquest camp, així com el seu marit en el de la medecina, marxaren a Barcelona el 1910. Té una altra dimensió important com a activista a favor de l’educació i la infància, preocupació encetada a Tarragona, i com a defensora de les dones, essent fundadora el desembre de 1911 i presidenta el 1912 de la Federació Sindical d’Obreres, organització que aviat comptà amb les branques de sastresses, modistes, llenceria, obreres de taller i dependentes de comerç.

A Catalunya i Madrid, feu múltiples conferències a favor de la dona en la seva condició de treballadora. Amb el nom de Maria Domènech de Cañellas, durant un brevíssim espai de temps arribà a ser membre de l’Asamblea Nacional, a Madrid, l’organisme que el 1927 el general Miguel Primo de Rivera havia creat per substituir el Congrés dels Diputats. Així hi figura inscrita per la Reial Ordre de 27 de gener de 1930, en un moment en què les sessions ja estaven suspeses, període previ a la dissolució de l’ens. Per tant, no arribà a prendre possessió del càrrec.

Lamentablement Maria Domènech Escoté no apareix recollida en el nomenclàtor tarragoní

En el quadre de costums que escriví el 1906, Maria Domènech seguí les passes de Ferran de Querol en el capítol ‘Forastejant’ de la novel·la ‘Hereu i Cavaller. Costums tarragonins’, editada a Tarragona el 1903.

Alhora Querol continuava la traça de Pin i Soler, en l’Intermezzo de ‘La família dels Garrigas’, en aquest cas sobre les Festes de Santa Tecla. El costumisme de Maria Domènech tingué una nova fase el 1910 amb Frederic Vidal i Ferrer i la narració «La professó del Divendres Sant».

El quadre de costums de Maria Domènech és ple de vivesa i ofereix una magnífica fotografia del Divendres Sant tarragoní.

Però, alhora, hi retratà el vessant que menys li plaïa de la ciutat: un conservadorisme que en aquest cas i a partir de la trama argumental literària, es reflectia en la manera de condicionar el futur de la dona i de les noves generacions.

Comentarios
Multimedia Diari