El franquisme va ser implacable a l’hora de perseguir la dissidència política i sindical, però també la religiosa. Així es posa de manifest en l’exposició ‘75 anys de presència protestant a Tarragona’ que ha organitzat l’Església Evangèlica Baptista de Tarragona ubicada al carrer Monestir de Poblet 7 amb la col·laboració de l’Ajuntament de Tarragona i que es presentarà aquest divendres 13 de gener a les 19.00 hores al Patí Jaume I de l’Ajuntament de Tarragona.
L’exposició i la presentació del llibre Una història al servei de Tarragona donen a conèixer un fet pràcticament desconegut per l’opinió pública: la repressió que durant quatre dècades van patir les esglésies evangèliques de tot Espanya, també a Tarragona. Però també pretén apropar als tarragonins la realitat de la fe evangèlica a la nostra ciutat i la seva contribució en el desenvolupament de l’Europa i la Tarragona actual.
La presència protestant a la ciutat es remunta al Segle XIX, quan Antonio Martínez de Castilla, nascut a Granada el 1847 i format a Lausana (Suïssa), fundà a Reus, la primera església protestant el 4 de maig de 1876, i aconsegueix crear punts de missió a Tarragona, Barberà de la Conca i el Pont d’Armentera.
El punt de missió que va iniciar a Tarragona no prospera amb la restauració de la monarquia borbònica i, des d’aleshores, Martínez de Castilla, anava esporàdicament a Tarragona per repartir bíblies i atendre espiritualment alguns protestants estrangers residents o per cobrir algun casament o enterrament.
El 1898 és expulsat de l’hospital de Tarragona al crit d’«heretge», mentre hi atén un mariner noruec moribund, protestant. D’aquesta manera, la presència evangèlica a la nostra ciutat es veu interrompuda per les dues dictadures sofertes a la primera meitat del segle XX i es restableix als anys 40, temps de postguerra i intolerància del règim franquista.
Durant la postguerra, es va decretar per ordre governativa la clausura dels temples evangèlics, com succeí a Tarragona l’any 1952, tot i que les esglésies van poder reobrir les seves portes després de la Segona Guerra Mundial, al 1945. Ara bé, això va inquietar als sectors més reaccionaris del règim, i d’aquí l’onada d’atacs que van patir els temples a partir de 1947, com també fou el cas de la comunitat protestant a Tarragona, en la primera Capella Evangèlica que va estar ubicada al carrer la Nau núm. 7 de la ciutat.
Qui va denunciar al més alt nivell aquesta situació fou el pastor protestant baptista Samuel Vila, impulsor de l’Església Evangèlica Baptista de Tarragona. Llogar un local va ser complicat ja que molts no volien que allí s’establís un temple que posava fi al monopoli religiós de l’Església Catòlica. Finalment van aconseguir llogar un pis, que ràpidament es va quedar petit, per la qual cosa van adquirir un nou temple que durant tres anys, va quedar clausurat perquè el règim no va autoritzar la seva obertura.
L’etapa democràtica va permetre reconèixer i recuperar drets fonamentals com la llibertat de consciència, creença i religió per a les persones de confessions cristianes minoritàries, tot i que la seva presència encara no ha quedat resolta a nivell legal, institucional, social, acadèmic o divulgatiu.
Amb aquesta inauguració es dona un altre pas cap a la normalització de la realitat i testimoni protestant a Tarragona.
L’acte comptarà amb la participació de l’alcalde de Tarragona, Pau Ricomà, l’expert i historiador del protestantisme a Catalunya, Josep-Lluís Carod-Rovira, i l’autor del llibre, Samuel Garcia Mega.
