Este sitio web puede utilizar algunas "cookies" para mejorar su experiencia de navegación. Por favor, antes de continuar en nuestro sitio web, le recomendamos que lea la política de cookies.

Angoixa

Whatsapp

He nascut al Berguedà. Visc a Tarragona. Procuro mantenir el seny i l’estabilitat dins el garbuix esfereïdor de la lluita per la independència a Catalunya. S’han exposat molts arguments, de part dels líders i simpatitzants dels dos extrems. Jo no ho faré pas. Intentaré dir el que sento i el que crec, amb preguntes i reflexions humils. Els extrems sempre es toquen i quan la corda es trenca, els que ajuden a estirar es fan mal. La radicalitat de posicionaments no deixa opció a l’equilibri.

Hem perdut l’equilibri entre la raó i les emocions? Hi ha moltes coses a canviar i reivindicar. Moltes situacions que han estat mal portades i també mal gestionades. És cert. Però... la solució només és la independència? Som realment conscients del preu que costa i del problema greu creat on no existia? Les mentides i raons per convèncer els ciutadans, i els ciutadans al mig del foc. Catalunya, Espanya, Europa i molt més lluny... som ciutadans del món. Buscar acords sembla impossible, és ben cert però... la lluita i la baralla encesa, uns que guanyen i uns que perden. I ara què? Ja ho deia el meu pare: «Al final, el fotut sempre és el poca roba i els que manen sempre guanyen». Jo tinc por. Em sento estranya i ‘culpable’ de no creure’m les bonances que diuen que ens durà la independència... i sola, al costat de la meva gent. Per això em sento angoixada...

Mercè Rota Iglesias

(Tarragona)

Temas

  • CARTAS AL DIRECTOR

Comentarios

Lea También