Aquella dolça i formosa Tarragona

Francesc Fernández Mateu va fundar l’Editorial Mateu l’any 1944. Fill del Masroig, va estudiar als seminaris dels escolapis a Alacant i Girona. Després de la guerra, es va llicenciar en Filosofia i Lletres a Barcelona i va ser professor de llatí i filosofia als escolapis de Sarrià. Aficionat a la literatura, va escriure llibres i novel·les fins que va fer la seva pròpia empresa. Famosa per les seves col·leccions infantils, Mateu va crear dues col·leccions de fascicles inoblidables: ¡España, qué hermosa eres! (1966) i Dolça Catalunya (1968).

La censura i la competència de les  grans editorials van fer tancar el negoci a la seva filla el 1973.
El fascicle 14 del primer col·leccionable es dedica a Tarragona. A la contraportada hi diu: «El orden en que aparecerán los fascículos ha sido calculado por una computadora IBM, a la cual se ha proporcionado diecisiete datos estadísticos diferentes de las provincias españolas». 

Era un home avançat a la seva època i el resultat va ser 52 fascicles, a 25 pessetes cadascun, que es podien enquadernar en dos volums. Amb fotografies a tot color que «constituyen una explayación que entra por los ojos». La idea de Mateu era: «el lector tendrá una puntual guía actual de lo que constituye lo más característico de los lugares de España, que visitará sin moverse de su mágico sillón, o que recordará de anteriores viajes, o, lo que es más importante, que deseará ver personalmente». La província de Tarragona es condensa en 28 pàgines de grans fotografies i textos minimalistes.

A la col·lecció sobre Espanya, la província es condensa en 28 pàgines. L’esforç de síntesi és magistral

D’una modernitat encisadora, no hi cap tot, però l’esforç de síntesi és magistral. Els principals monuments hi són presents. Destaca la Costa Daurada com el gran atractiu turístic. Poblet i Santes Creus són una lliçó d’història. Les pàgines sobre «los campos» de Tarragona i las «tierras del Ebro» són flaixos seductors. Per esquivar la censura, hi consten «los acogedores chalés unifamiliares de la ciudad residencial de Educación y Descanso» i la Universidad Laboral de Tarragona, «dotada con magníficas instalaciones».

Aquella guia aguanta el pas del temps, encara que alguns hotels, restaurants i sales de festes han desaparegut. La selecció i encàrrec dels textos les feia el periodista Horacio Sáenz Guerrero i entre les firmes destaquen Eugenio Nadal, Gabriel Miró, Francisco Pi y Margall i Sebastián Juan Arbó, ambdós castellanitzats. 

Mateu també va publicar la Bíblia en fascicles traduïda pels monjos de Montserrat, però l’obra més popular va ser i és Dolça Catalunya. Un èxit de país aquell 1968 i una causa de la seva desgràcia econòmica per culpa de la censura, que constantment l’obligava a reimprimir molts fascicles abans de retirar-los de circulació.

Per esquivar la censura, hi consten «los acogedores chalés de la ciudad residencial» i la Universidad Laboral 

La desafecció de Mateu vers el franquisme va comportar que el Banco de Crédito Industrial no li concedís els crèdits prioritaris molt favorables que atorgava a altres empresaris. La Dolça Catalunya completa suma quatre volums sobre Barcelona, Tarragona, Lleida i Girona, dos sobre història, dos de geografia, dos sobre institucions, dos de biografies i dos amb el Nou Testament. Comença a publicar-se el mateix any que els primers fascicles de la Gran Enciclopèdia Catalana. 

Les comarques de Tarragona ocupen dues-centes pàgines. L’escriptor i polític Joaquim Ventalló tria i encarrega els textos. I s’aprecien detalls com que Sebastià Joan Arbó ja signa en català. Es guanya un pam més de llibertat amb cròniques i poemes de Rovira i Virgili, Josep Carner, Miquel de Palol, Puig i Ferreter, J.M. López Picó, Josep M. Poblet, Josep M. Espinàs, Josep Vallverdú, Tomàs Garcés, Carmel Biarnès i Eulàlia Vintró, entre altres. 

La qualitat gràfica és admirable i les fotografies aèries són generoses, malgrat el seu elevat cost. Les de detalls reflecteixen els contrastos entre la vida rural i la urbana, entre la història clàssica i els inicis de la modernitat.

Sempre amb un toc humà que fuig de la típica postal turística. Mig segle després, Dolça Catalunya permet allò que volia Mateu: visitar sense moure’s de la màgica butaca, recordar anteriors viatges o desitjar veure-ho personalment. Comparar aquells fascicles amb la realitat actual testifica que el temps fuig i la bellesa es queda.

 

Amb arrels familiars a la Terra Alta, Joaquim Roglan va ser corresponsal a Ràdio Reus i cofundador d’‘Informes-Ebre’. Professor universitari, ha treballat als principals mitjans de comunicació de Catalunya i ha escrit vint llibres. Viu retirat a l’Empordanet.