Más de Opinión

Opinión Periodista

Cabòries: Bany a la font del Centenari a plena llum del dia

Tarragona al mapa de les xarxes per una estona. Com aconseguir cinc minuts de fama gràcies a un fenomen viral que arriba a tot arreu i que oblidarem al cap d’un quart d’hora, tal com marquen els temps que corren

Frederic Porta

Whatsapp
Frederic Porta. Foto: DT

Frederic Porta. Foto: DT

Encara no ens hem refet, confessem. Dies enrere, gentilesa del bombardeig habitual a les xarxes socials, ens arribava el vídeo -ja famós localment, imaginem- d’un senyor remullant-se a la font del Centenari. L’acció, viscuda a plena llum del dia, anava acompanyada fins i tot d’un capbussament a les aigües de tan tarragoní referent, situat com saben al bell mig de la Rambla. No es podia excusar l’ocurrència al·legant que el personatge era un jove amb l’adrenalina desbordada, fruit d’un rampell adolescent, perquè l’alopècia del pinxo resultava notòria i notable. El bon home feia la seva enmig dels vianants sense que ningú li dediqués un mínim cas, tampoc una breu admonició o petita recriminació pel seu comportament. Arribava, es banyava i au, a córrer, que ja s’havia sortit amb la seva. I des d’aleshores, ens retorna la imatge de tan intrèpid urbanita. Especulant, igual deu tractar-se d’algun seguidor de la nova dreta, d’aquells que pensen que la llibertat comença i acaba en l’egoisme ferotge de fer el que li doni la gana quan li peti, estil Ayuso.

Hi ha qui recriminarà tan breu aventura a la manca de funcionaris municipals que li imposessin una multa per l’atreviment, però tampoc deu haver-hi guàrdies suficients com per vigilar que tothom respecti les regles socials d’allò que algun dia coneguérem com civisme i un mínim sentit comú. Afogat, intuïm, per les altes temperatures, l’home es banyava i prou. Com un estúpid bonisme ho impregna tot quan decideixes justificar qualsevol bajanada, igual és que el nostre heroi no vol malgastar electricitat ni aigua a casa i prefereix els banys públics, amb el consegüent estalvi a la factura, que ja sabem com van els preus de disparats i el desfici del govern més progressista de la història per evitar que els oligopolis del sector s’emprenyin si els obliguen a rebaixes. No fos cas que s’acabessin les portes giratòries i l’oficina de col·locació de les patums quan els hi arriba l’hora de retirar-se cap al cementiri civil, i ben viu, de les grans prebendes.

Llàstima que no hi hagués ningú a mà per entrevistar-lo a la sortida de la improvisada piscina i preguntar-li per les seves motivacions. Total, amb la quantitat de gentola que s’explica per les xarxes socials confirmant que no ex-hibeix una neurona sana, el nostre home igual hagués aspirat a la consideració de trending topic i posat Tarragona al mapa per cinc minuts. Just el que dura ara qualsevol porqueria de pseudonotícia com aquesta. Com acostumem a comparar fites, ignorem la valoració dels nostres ancestres. Segurament, posarien el crit al cel i, tal com passa amb altres judicis superficials, comentarien sulfurats que això amb Franco no passava, com si la malifeta estigués prohibida en temps de dictadura i el bastó proverbial dels autoritaris sabés marcar on queden els límits per aquesta mena d’eixelebrats. Tampoc no ens sorprendria, ja que continuem rumiant sense parar, que intervinguessin els jutges en l’afer i decidissin embargar-li els béns marcant exemple a evitar si algú es sentia temptat d’imitar-lo. No cal arribar a extrems de jutjats intervencionistes a la vida democràtica que sentencien sobre estat d’alarma o coses de pandèmia, no. N’hi hauria prou amb una intervenció fugaç del Tribunal de Comptes per fer-li caure al senyor el poc pèl que li quedava. Ja que hi som, records emocionats de pas a l’enregistrador de l’escena, de tarannà britànic per la flegma en el rodatge i confirmar que, en efecte, qui no té feina, el gat pentina.

Arribava el vídeo just quan aca-bàvem de llegir una denúncia al Diari sobre l’escàs manteniment de l’estany dels Jocs a Campclar, cap novetat quan queda certificat que qualsevol detall vinculat amb allò tan surrealista va ser un desastre, malgirbat i pitjor explotat. Un home va i es banya a la font del Centenari. Un altre signe més d’uns temps que ens ultrapassen a tots. Potser la qüestió rau, simplement, en fer-ne un gra massa de tal minúcia. D’aquí dos dies, oblidat. Si no s’ho pren com rutina, clar.

Frederic Porta ha estat periodista a diversos mitjans durant els últims quaranta anys. Escriptor de llibres sobre la història del Barça. El millor encara està per arribar, segur. Etern aprenent.

Temas

Comentarios

Lea También