Más de Opinion

Com si hi hagués un demà

Que la ciutat de Reus superi el límit d’ozó troposfèric amb més de 189 µg/m3 és obvi que no es tracta d’una bona notícia i hauria de fer-nos replantejar la situació ecològica actual

POL FERRÉ

Whatsapp
POL FERRÉ

POL FERRÉ

Veure als diaris locals que la ciutat de Reus superava el límit d’ozó troposfèric amb més de 189 µg/m3 és obvi que no es tracta d’una bona notícia i hauria de fer-nos replantejar la situació ecològica actual, el comportament individual de la ciutadania i, sobretot, la gestió que se n’està fent des de l’ajuntament. 

De fet, aquesta no és l’única dada que hauria de preocupar-nos. A meitat d’aquest any vam saber que Reus era una de les poblacions que menys zones verdes disposava per quilòmetre quadrat. Una dada que avergonyeix a una ciutat que no es mereix que no es faci res al respecte mentre ens quedem enrere en la lluita del clima.


Cal entendre, i d’això tracta la Setmana de la Mobilitat Sostenible que el repte ecològic i la lluita contra el canvi climàtic és una prioritat i una responsabilitat de la política actual, si més no, ho és pel grup socialista de Reus, i volem confiar que també ho és per tots els altres. 

Tot i això, no es pot dir que de moment estigui en la ment i en l’agenda dels que governen, ja que, una vegada més, fan tard. Calen esforços contundents i mesures concretes per poder seguir el pla que la Comissió Europea ha aprovat aquest mes de setembre mitjançant la Proposta de Llei Climàtica, que marca una reducció del 60% de les emissions per al 2030 i que ajudarà a culminar la neutralitat prevista per a l’any 2050. 

Unes reformes que, a part de ser impulsades pels governs i Ajuntaments, també hauran de ser respectades per tota la ciutadania que, en el fons, som qui podem realment canviar la situació. La crisi climàtica és responsabilitat de tots els habitants del planeta. 

Aquesta no és l’única dada que hauria de preocupar-nos. A meitat d’aquest any vam saber que Reus era una de les poblacions que menys zones verdes disposava per quilòmetre quadrat

Les ciutats, fonts d’un 80% dels gasos d’efecte hivernacle i responsables del consum d’un 75% de l’energia global primària per a un 55% de la població són la principal causa del canvi climàtic antropogènic. Per tant, s’evidencia que el repte recau sobre les ciutats en l’àmbit municipal i és l’obligació de cadascuna adoptar les mesures adequades per afrontar aquesta situació.

De ben segur que la Covid-19 ha marcat una frenada a la destrucció que les emissions provoquen al planeta, però no podem viure en una pandèmia infinitament. Les mesures que planteja l’ajuntament són d’agrair i necessàries, però malauradament insuficients. És el cas de la mobilitat en bicicleta. Reus no disposa d’una extensa xarxa de carrils bici i que tampoc no ajuden a arribar a tots els punts de la ciutat. Per això, si realment volem que la gent prengui consciència de la mobilitat sostenible, hem de garantir que puguin dur-ho a terme i que disposin dels mitjans. En cas contrari, només són paraules buides.

Els models urbans i els hàbits són un reflex de l’organització social, i sabem que les formes de transformació de l’hàbitat responen als poders econòmics i socials. Per aquest motiu, és necessari que des del poder s’incentivi i s’habilitin modificacions territorials per poder afrontar el repte ecològic.

Temas

Comentarios

Lea También