Dia de l'Immigrant

Un altre any s’apropa el Dia de l’Immigrant, el 18 de gener, un dia que ens hauria d’ajudar a reflexionar en quina situació estem a casa nostra. Què en sabem, del tema? Sabem què està passant a les nostres fronteres? Ens aturem a escoltar les notícies que els mitjans de comunicació ofereixen? O realment aquest tema penseu que no va amb nosaltres.

Em faig aquestes preguntes perquè la situació del col·lectiu immigrant continua sent precària i perillosa, fets quotidians com la tanca de Melilla, les pasteres que continuen arribant a les nostres costes o les del país veí. O els operatius policials de cerca i captura de les persones en situació irregular, que no il·legals. Perquè cap persona és il·legal. Els fets són il·legals. Totes aquestes notícies són el plat de cada dia a la televisió o a la premsa. Però a banda d’escoltar-les, entenem per què es produeixen? Ens importa la sort que corren aquestes persones? M’agradaria poder dir que la ciutadania demana comptes als governants, i no als perjudicats. No podem viure d’esquena a les realitats que tenim tan a prop. Els drets humans són violats dia sí dia també, i en alguns aspectes ens quedem tan tranquils amb la convicció que som els més demòcrates i que a la nostra societat tot va molt bé.

Lamentablement des de Càritas tenim una altra percepció que contradiu aquest optimisme governamental. Ara han passat les festes nadalenques, la rutina ens envoltarà una altra vegada, quan torni a sortir una noticia més al respecte, segurament que hi hauran persones autòctones que continuaran preguntant-se per què aquest col·lectiu insisteix d’entrar a Espanya. Estic segura que si coneguéssim una sola persona d’aquest ampli col·lectiu, i sabéssim la seva història, canviaria la nostra opinió radicalment. M’agradaria poder escriure un dia que la llei d’estrangeria ajuda i no penalitza, que han caigut les tanques que separen el primer món del tercer món, que hem après a no malbaratar els recursos, a compartir... Prou pena té la persona que ha d’abandonar la seva terra. Creieu-me, perquè us ho dic per experiència, que no es dóna aquest pas a la lleugera. I tal com diu la mare Teresa de Calcuta: «El mayor mal es la falta de amor y caridad, la terrible indiferencia hacia nuestro vecino que vive al lado de la calle, asaltado de explotación corrupción, pobreza y enfermedad».