El suïcidi en directe del general Praljak

La imatge del dia a tots els mitjans de comunicació ha estat el suïcidi del criminal de guerra bosnicroata Slobodan Praljak davant del Tribunal Penal Internacional per a l’antiga Iugoslàvia mentre escoltava la sentència que ratificava la condemna a vint anys de presó. Praljak, de 72 anys, va treure de la butxaca una ampolleta de verí i, dempeus davant dels jutges, va ingerir el beuratge mortal entre l’estupefacció de tots els presents. El primer suïcidi d’un tirà que recull la història és el del rei corinti Periandre (segle VI aC). Demòstenes es va suïcidar amb verí al temple de Posidó per evitar caure en mans de les tropes d’Antípater. Anníbal també va ingerir una metzina que amagava al seu anell per no ser capturat pels romans. Aquesta usança de suprimir-se per defugir l’adversitat ve de lluny i va ser molt estesa entre els oficials alemanys i japonesos durant la II Guerra Mundial. El mateix Hitler va enllestir-se d’un tret a la templa mentre la seva companya Eva Braun va optar pel mètode menys cruent emprat des dels temps de Periandre. Suposo que la innòcua imatge de xumar, exempta de gestos violents, i el caràcter històric del general Praljak han estalviat cap debat sobre si els mitjans de comunicació han de difondre la impactant escena. O és que la violència d’un suïcidi està en el mètode i no en el suïcidi en si?