El tigre de bengala ‘vs.’ les tribus

És el segon cop que visito la zona boscosa de Nallamalla, on la Fundació Vicente Ferrer treballa des de fa més de deu anys amb la població chenchu. Els chenchus són una tribu aborigen de l’Índia que habita en aquesta zona de la serralada dels Ghats Occidentals, al sud-est del país.

Al poblet de Chinapalli, ben endinsat en el bosc i amb el precari accés d’un camí de còdols, el líder de la comunitat m’explica que hi porten vivint des del 2003. S’hi van establir després de quedar-se sense aigua a l’assentament que tenien només un quilòmetre més enllà. Ara, diu, el departament forestal els ha notificat que hauran de buscar-se un altre lloc on viure.

El senyor, que només coneix la vida dins del bosc, no entén res. Segons els oficials, la seua comunitat suposa una amenaça per l’existència del tigre de Bengala amb qui porten compatint l’hàbitat generació rere generació. Els chenchus han viscut fins ara gràcies a la recollida de productes del bosc com ara plantes, arrels, tubercles, goma o mel.

Per les persones tribals, les dues coses més importants són les terres que habiten i el bosc. Malgrat això, el seu dret ancestral sobre les terres i els recursos naturals s’ha vist restringit, condemnant-los a una situació d’inseguretat.

Per les persones tribals, les dues coses més importants són les terres que habiten i el bosc

Com a forma de reconeixement i reparació per les injustícies històriques causades per desplaçaments forçats i lleis forestals, el Parlament de l’Índia va aprovar el 2006 la Llei de tribus desfavorides i altres habitants tradicionals dels boscos (o Llei de boscos). Des de la seua aplicació, les comunitats indígenes poden ara reclamar terrenys forestals que hagin estat ocupant durant diverses generacions. A més, la legislació els atorga drets sobre les zones pastorals i els corredors de pas de fauna, així com propietat sobre els béns del bosc.

Malauradament, la seua implementació xoca amb les autoritats, que ja van ordenar fa dos anys que els drets tribals no serien aplicables en aquelles reserves on la població de tigres estigui minvant. Davant de la indignació de la societat civil índia, la Cort Suprema ha validat recentment aquesta decisió en resposta a la petició de diversos grups ecologistes. Segons els demandants, moltes comunitats segueixen ocupant terres forestals malgrat haver-los-hi sigut denegades totes les sol·licituds de propietat a través de la Llei de boscos.

En contrast, la majoria d’activistes asseguren que l’única manera de protegir els ecosistemes és empoderant a les comunitats tribals, que són les que s’estimen i respecten els boscos i les que poden detectar l’explotació dels caçadors furtius.
Al poble de Pedapenta tenen un lideratge envejable, el Pedanna ens explica que el més comú és que siguin persones que venen de lluny les que accedeixen al bosc per sostreure’n les riqueses i vendre-les. Recorda diverses vegades en què els agents forestals els han acusat falsament d’haver robat fusta de palissandre, sàndal o altres béns preuats. Resignat, el Pedana explica que ell mateix s’ha trobat amb caçadors furtius dins del bosc. Normalment els afronta i després els denuncia als agents forestals. «Mentre estiguem aquí, podem protegir el bosc i els tigres. És la nostra responsabilitat», em diu amb seguretat.

Un treballador de l’agència de desenvolupament de les persones tribals ho corrobora. També chenchu, el Mantanna s’ha passat la vida treballant pel progrés de les persones de la seua comunitat. A banda de ser mestre d’escola, també treballa ajudant-los en reclamar terres a través de la Llei de boscos.

El seu dret ancestral sobre les terres i els recursos naturals s’ha vist restringit, condemnant-los a una situació d’inseguretat

En aquest poble, de les 25 famílies que hi viuen, només dotze persones han aconseguit terrenys de cultiu. Per aconseguir un títol de propietat, cal que la sol·licitud sigui aprovada primer per l’assemblea local i després per diferents persones en tres nivells burocràtics més. Una tasca àrdua, considerant que la majoria de gent és analfabeta i fàcilment intimidable pels oficials i funcionaris.

Resulta difícil no indignar-se amb la decisió de la Cort Suprema.

* Periodista. Treballa des del 2015 a la Fundació Vicente Ferrer des de la seva seu a Anantapur, al sud de l’Índia. És de Móra d’Ebre, va estudiar Periodisme a la Universitat Rovira i Virgili i té un màster en Periodisme Internacional per la Universitat de Cardiff (Regne Unit).