Els municipis i el turisme a Espanya

Portem un temps que les notícies de la presència desbordant de turistes i del desgavell que això comporta a les nostres ciutats ens alerten dels problemes següents:
Posem com a exemple el cas de Barcelona, paràmetres ja desbordats són: l’allotjament i més concretament els apartaments turístics que estan provocant canvis  socials en molts barris, tot alterant el preu de l’habitatge, tant de lloguer com de compra, provocant l’expulsió dels veïns de tota la vida (gentrificació); la mobilitat que genera el turisme a la ciutat, en uns barris més que d’altres; el soroll descontrolat i difícil de resoldre; la neteja viària per l’acumulació de residus urbans; els horaris comercials no acaben de trobar l’equilibri de servei als turistes i als clients locals; i la baixa qualificació laboral dels treballadors amb salaris baixos, poca formació i ocupació temporal. 

Darrerament les notícies ens diuen que hi ha col·lectius que actuen contra el sector turístic, fins i tot contra els propis turistes. Això malmet la imatge de la ciutat i del país. Cal reflexionar sobre aquesta qüestió, ja que el turisme és la primera indústria del país. La lectura positiva és que ha servit per despertar la consciència ciutadana sobre aquest problema.

Massificació versus aforament: la densitat d’un indret i  també d’una ciutat s’ha de conèixer, tant pel que fa a les seves conseqüències mediambientals com al nivell de pressió assumible pels seus habitants. Barcelona probablement està arribant al seu límit i, per tant, alguna cosa caldrà fer. És una bona solució distribuir l’arribada de creuers a Palamós i a Tarragona. La solució no és que vingui menys gent, però cal  distribuir-la i gestionar-la d’una altra manera. Barcelona és avui una marca més potent i el seu àmbit territorial més gran que fa trenta anys.

Hi ha exemples diversos de indrets turístics que d’alguna manera controlen l’aforament del lloc per visitar. A Catalunya, les poblacions de Pals i Siurana en són un exemple. També tenim a Itàlia el cas de Portofino, ‘quan està ple, està ple’ i no s’hi pot accedir.

Europa Parc Temàtic? El control del moviment econòmic en l’àmbit mundial ja fa temps que s’està desplaçant de la City de Londres i de Wall Street a Nova York cap al continent asiàtic. Els entesos diuen que, en pocs anys, dels deu primers països més rics del món, no n’hi haurà cap d’Europa, ni tan sols Alemanya. Sembla que és bastant lògic que al final el control econòmic passi per on hi ha més població.

Estic convençut que Europa pot ser la primera indústria turística del món. Tenim cultura, oci, disseny, gastronomia, indrets singulars únics, varietat climàtica..., però per tenir aquest gran parc temàtic ens queda molta feina per fer: 

1. Una Europa més forta amb una constitució i un banc europeu.

2. Unes nacions o regions ben estructurades territorialment amb totes les infraestructures necessàries per el desenvolupament sostenible del turisme.

3. Un ciutadà europeu culte i format per atendre amb un grau d’excel·lència el turista-visitant.

4. Repartiment del benefici que generi el turisme per al manteniment dels patrimonis territorials.

5. Formació adequada a tot el sector laboral, amb sous dignes i que es faciliti la formació dual a Europa.

6. Elaboració d’un catàleg-directori dels indrets que es poden  visitar.

7. Elaboració d’un llibre blanc del turisme a Europa i punts d’informació homogenis a totes les poblacions d’interès turístic. 

Què hem de fer a Catalunya? Si les coses van per aquí, cal treballar molt i de valent per tenir el país endreçat. Europa Parc Temàtic, per què no? Catalunya hi té molt a dir. Si ho fem bé, podem assolir la convivència en un sector econòmic que ens donarà feina ara i en el futur. Estic convençut que podem fer-ho.