Este sitio web puede utilizar algunas "cookies" para mejorar su experiencia de navegación. Por favor, antes de continuar en nuestro sitio web, le recomendamos que lea la política de cookies.

Más de Opinion

Els seguers

Les abelles fabricaven les bresques a l'interior, adaptant-les a la forma del seguer
Whatsapp

Dins l’ampli ventall de construccions rurals que podem trobar a la comarca de la Conca de Barberà, farem esment d’un tipus de construcció força curiosa, els seguers, relacionada amb l’apicultura tradicional, aquella que es feia abans de la implantació de les arnes modernes a base de quadres mòbils.

El seguer, per regla general, es troba dins d’una edificació sigui una masia, pallissa o un corral. Queda completament protegit del fred, de la pluja i dels animals depredadors, així com també del possibles lladres llaminers de la mel.

L’espai destinat al seguer es planificava abans de construir l’edificació. S’aprofitava una de les parets (la més solana) per deixar-hi una obertura a l’estil d’una mena d’armari encastat i amb un marc de fusta que es tancava amb una fusta o porta per la part interior que era per on podia accedir-hi l’abellaire o apicultor. A la part del davant o paret de l’armari que dóna a l’exterior és on es posava una piquera (normalment una rajola o pedra plana) per a l’accés de les abelles al seu interior.

Les abelles fabricaven les bresques a l’interior, adaptant-les a la forma del seguer. Tan sols s’hi posaven uns pals per fer de guia i per tal que les bresques quedessin més subjectes. El nombre d’armaris d’un seguer pot variar, des d’un sol armari a fins els 17 armaris, col·locats en dues fileres, que hi ha en un corral anomenat de Cal Rata (Vimbodí i Poblet). Les seves dimensions són variables. Poden anar dels 30/45 cm d’amplada pels 50/60 cm d’alçada i els 30/50 de fons.

Aquest tipus de construcció fou bastant comuna al terme municipal de Vimbodí i Poblet, on encara queden restes d’alguns exemplars com el citat del corral del Rata.

També era una pràctica força habitual tenir algun seguer a les golfes de casa. De fet, al poble de Vimbodí i Poblet, encara es conserven tres armaris en una casa i és molt probable que encara en quedin alguns més. Els masos grans del terme també acostumaven a tenir el seu propi seguer. L’exemple el tenim al mas de Baix (Vimbodí i Poblet) on abans d’ensorrar-se hi havia un seguer a la tercera planta al costat dels graners.

També s’han localitzat seguers al terme de Pira i de Solivella. En aquests casos però, dins dels armaris s’hi posaven arnes de canya en comptes de deixar que les abelles fessin les bresques dins l’armari.

L’apicultura tradicional, ja fos amb seguers o arnes de canya, suró, fusta..., tingué molta importància al món rural. Aquella forma de viure i treballar van modelar una cultura pròpia amb una extensa varietat de feines específiques destinades a treure el màxim aprofitament dels recursos propers i, entre aquests, la mel i la cera fabricada per les abelles n’era un més.

Temas

  • OPINIÓN & BLOGS

Comentarios

Lea También