Fem tornar Catalunya a Europa

Aquesta campanya electoral ha evidenciat, amb més o menys claredat, que a Catalunya hem tingut un Govern que no governa, i que el nostre vot decidirà o bé perpetuar una dècada perduda i de conflicte, o bé bastir un nou futur en tots els àmbits de les polítiques públiques, fent de la concòrdia l’objectiu cívic a aconseguir. 

Per a Catalunya, aquesta darrera dècada no només ha tingut conseqüències negatives a nivell intern, com la pèrdua del lideratge econòmic estatal o l’erosió de la convivència, sinó també a nivell europeu i internacional. I és que la imatge de Catalunya a nivell exterior ha quedat més que malmesa a causa dels intents -totalment infructuosos i molt cars- d’internacionalitzar el procés. La irresponsabilitat d’uns dirigents que després del rebuig internacional al reconeixement d’una independència fictícia van arribar a qüestionar el sistema democràtic de la Unió Europea, juntament amb la utilització partidària de les Delegacions a l’estranger, ha deixat a Catalunya allunyada i aïllada d’Europa. Europa ens mira sí, però ho fa perplexa i amb preocupació.

Catalunya ha passat en els darrers anys de ser referent europeu en innovació, en modernitat, en excel·lència i en pol d’atracció econòmica, sent l’avantguarda d’una Espanya moderna i plural, a ser confusió i focus d’inestabilitat política, jurídica i social. Malauradament, l’obsessió d’un Govern en promoure a l’exterior una visió negativa d’Espanya, en lloc de la voluntat de trobar una solució política i de treballar pel foment d’intercanvis econòmics, socials o culturals, ha acabat projectant una imatge que res té a veure amb l’ànima europeista de Catalunya. 

Però aquesta voluntat de desprestigi, juntament amb la inseguretat jurídica causada pel procés, ha tingut també greus efectes econòmics per al conjunt de la ciutadania catalana. D’una banda, la inversió estrangera de 2020 ha caigut a nivells de 2012, la més baixa de la darrera dècada amb 2.729 milions d’euros. D’altra banda, durant els darrers dos Governs independentistes s’han deixat d’executar una part molt important de fons europeus que podrien haver contribuït a la millora dels serveis socials o al sector agrícola del nostre país. Tot això, amanit amb la pèrdua de l’Agència Europea del Medicament (EMA) el novembre de 2017, que hauria pogut tenir la seva seu a Barcelona potenciant la creació de gairebé mil llocs de treball i enormes beneficis indirectes. Us imagineu la capitalitat que hauria exercit Barcelona i Catalunya durant aquesta pandèmia i el procés de vacunació si tinguéssim la EMA a casa nostra? No va ser possible, com tantes altres coses, per culpa del procés. 

Necessitem passar pàgina d’una vegada. Ja n’hi ha prou d’aïllament, desprestigi i empobriment. Els catalans i catalanes tenim vocació europea i internacional. Volem tornar a Europa i al món. En un món i en una Europa on els estats i les regions són claus en la definició de les respostes conjuntes al seu futur a mitjà termini, hem de decidir també quina Catalunya volem pel 2030. I tot això es projectarà també a l’exterior.

Per això, cal fer tornar Catalunya a Europa. Refer el prestigi i augmentar la seva influència. Cal recuperar el paper institucional de Catalunya al Comitè de les Regions, per fer valdre conjuntament amb altres regions espanyoles i europees les nostres necessitats i realitats per fer front als reptes comuns. Cal que torni la Catalunya del diàleg, intern i extern, que torni a ser reconeguda com a actor vàlid en la recerca de consensos i compromisos, també a nivell europeu. Cal que torni la Catalunya amb lideratge econòmic, social i cultural que, com altres regions europees, mostri la seva millor imatge a través de les Delegacions per captar inversions, per promocionar el turisme, per donar a conèixer la nostra història i patrimoni, i no per fer propaganda Cal que torni a Europa la Catalunya real, que és plural, oberta i emprenedora. Una regió europea pròspera, tolerant, socialment justa i estable, pionera i preparada per fer front als reptes globals, com el canvi climàtic o la superació de la pandèmia. En definitiva, cal fer tornar Catalunya allà on la vol la majoria de la seva ciutadania: al cor de la Unió Europea. Fem-ho.

Laura Ballarin Cereza / Alberto Bondesio Martínez: Secretària de Política Internacional i Europea del PSC i candidat del PSC a les eleccions al Parlament de Catalunya.