Este sitio web puede utilizar algunas "cookies" para mejorar su experiencia de navegación. Por favor, antes de continuar en nuestro sitio web, le recomendamos que lea la política de cookies.

Más de Opinion

L´ensenyament, harmonia i equilibri

Els alumnes han de saber que en un centre educatiu hi ha un ordre i un control
Whatsapp

La música té unes estructures sobre les quals s’assenten les composicions. Una de les més interessants és l’Allegro-Sonata de l’època Classicista: Exposició-Desenvolupament-Reexposició. Si aquesta forma la traslladem a un centre educatiu veiem que encaixa perfectament en l’organització d’un institut. Pel que fa a l’Exposició consta de dos temes A i B. El primer, de caràcter objectiu i fort, el qual es pot comparar amb la programació i continguts de les diferents matèries. El segon, amb un tarannà més subjectiu i emotiu, es podria relacionar amb les activitats fora del centre i complementàries. Entre els dos temes sempre hi ha un passatge d’unió o pont que fa que entre un tema i l’altre hi hagi connexió i coordinació. Per tant, l’Exposició ha de quedar ben clara des de l’inici de curs, amb la finalitat que per entrar en el Desenvolupament o evolució del curs, tant els alumnes com el professorat, sàpiguen què s’ha de fer al llarg d’aquest període i això passa per donar les classes amb regularitat i sense contínues interrupcions, disciplina, puntualitat tant per part de l’alumnat com del sector del professorat, bones pràctiques, cultura de l’esforç i, quan s’escaigui, però sempre amb una vessant pedagògica darrere i ben estudiada, activitats complementàries.

Un cop hem interpretat o realitzat el Desenvolupament, passem a la Reexposició, i aquí tornen a sortir els temes A i B, però sempre amb algunes diferències respecte l’Exposició. En un curs acadèmic aquesta seria l’avaluació final tant dels continguts com de les activitats i no cal dir dels resultats de l’alumnat. Llavors, si aquests no són positius, s’ha d’entendre que la improvisació en un centre educatiu mai pot ser bona, els alumnes han de saber que hi ha un ordre i un control, que el professor/a dins de l’aula és qui té l’autoritat, perquè per improvisar se n’ha de saber molt, i tot i que dins de l’Art Musical, l’estil jazzístic també ens ofereix melodies inesperades, sempre ho fa en base a unes pautes harmòniques i melòdiques establertes, és a dir, calen uns fonaments forts, normes clares i poques i sobretot, ganes de treballar perquè l’estructura no s’enfonsi i no caiguem en confusions. Però per això cal un lideratge ben entès, sense prepotència. No és casualitat que l’estil Classicista es basés en l’harmonia, la serenitat i l’equilibri. Llavors, és quan s’està preparat per escoltar la Coda final. Gràcies.

Temas

  • OPINIÓN & BLOGS

Comentarios

Lea También