L’enyorança del senyor Farré, del Bilbao

Al pas que anem les oficines bancàries desapareixeran del tot. Han quedat enrere aquells temps en els quals tenies el teu mossèn, el teu barber i el teu banquer de confiança per a tota la vida. El meu sogre, que al cel sigui, entrava al Bilbao, demanava pel senyor Farré i aviat quedava tot aclarit. El senyor Farré havia entrat de botones al Bilbao i s’hi va jubilar de director. Tot això s’ha acabat. Ara, un responsable d’oficina bancària dura un batre d’ulls. Demà hi vas i ja n’hi ha un altre. Si el meu sogre i el senyor Farré s’aixequessin de la tomba es posarien les mans al cap. Ara les gestions bancàries s’han de fer des del telèfon mòbil. Com que aviat desapareixerà el diner en efectiu, no caldran ni els caixers automàtics. Tot ho fa l’aplicació del smartphone. Des de la petita pantalla pots veure els moviments dels comptes, el que portes gastat en cada targeta, el saldo al moment d’ingressos i despeses, pots fer transferències, pots controlar les despeses establint un pressupost, pots «crear una meta», pots controlar els teus comptes en d’altres bancs i pots xatejar amb el teu gestor personal. Sempre a través del mòbil. Això sí: no pots badar. A mi m’acaben de concedir un crèdit que no he demanat. El meu gestor diu (a través del xat, és clar) que hauré tocat algun botó. Entenc les persones que enyoren el senyor Farré.