Les cartes al director del dia

Compromís amb la transparència

En resposta a la carta publicada el dia 19/01/2015 i titulada Cornuts i pagant el beure, escrita per en Xavier Esteve, volem aclarir les dades que s’hi exposen.

Si l’autor de la carta formés part d’un centre d’esplai del Moviment de Centres d’Esplai Cristians Catalans (MCECC) no tindria els dubtes que planteja perquè coneixeria que la transparència i la participació és l’estil amb què el MCECC administra la seva gestió econòmica. Aquesta informació s’explica i es debat en reiterades reunions, trobades, grups, es presenta i s’aprova a l’assemblea anual i està disponible a la pàgina www.peretarres.org/mcecc.

El propi document d’informe econòmic, citat en aquesta carta, explica a la pàgina 7 que els 180.000 € destinats a la Fundació Pere Tarrés corresponen a despeses d’administració, gestió econòmica, recursos humans, manteniment, llum, aigua, gas, despeses d’edifici... i és així com s’explica als responsables dels centres d’esplai. En la darrera pàgina d’aquest informe es pot observar com la destinació directa als centres d’esplai és de 566.431,81 € (i no els 32.000 que cita la carta).

L’acció del MCECC passa també per destinar recursos a lloguers d’espais, que es corresponen a estades dels monitors/es en cursos formatius, trobades, accions... i que assumim amb l’objectiu de millorar les competències dels monitors/es.

El pressupost de les publicacions, que prové tant de subscripcions com de publicitat i subvencions directes, inclou accions més enllà de la revista Estris en paper (comunicació del MCECC, butlletins interns, revista Monitor Educador, diaris digitals, xarxes socials...), representant aquesta un 14,14% del pressupost de l’àrea. Estris és una eina pedagògica de qualitat reconeguda per tot el sector amb una clara vocació de servei als centres d’esplai.

El MCECC és Fundació Pere Tarrés, com la Fundació Pere Tarrés és MCECC: els objectius i missió d’aquesta entitat sempre han buscat la promoció, millora i reconeixement de l’educació en el lleure al nostre país.

Convidem el Sr. Xavier Esteve, i tothom que ho vulgui, a adreçar-se a nosaltres directament per aclarir tots els seus dubtes.

Maria Valencia i Vera

(Presidenta del MCECC)

Tornen els toros a Catalunya

El PSC i CiU volen tornar a instaurar espectacles taurins a Catalunya, referent en la protecció animal. Aquest dos partits s’han posat d’acord per modificar la Llei 28/2010 que prohibeix, des del 2012, qualsevol acte amb bous dins i fora de les places, excepte els ‘correbous’, i legalitzar les tientas o proves de bravura. Voldria recordar que aquesta llei, sorgida d’una ILP amb gran suport del poble català, va ser debatuda i votada al Parlament i, per tant, s’hauria de sotmetre a debat públic.

També sol·licito als altres partits una anàlisi jurídica i que evitin que PSC i CiU s’inventin una forma de legalitzar espectacles prohibits que s’estan fent a la zona de Tarragona sense penalització, i que no se sotmetin a la pressió de dues ramaderies la pretensió de les quals és portar-les a altres llocs, com Barcelona.

Ferran Garcia López

(Barcelona)

Una deflació anihiladora

Com ja és ben sabut i conegut, actualment –a Catalunya, l’Estat espanyol i en el conjunt de la UE– s’està produint un fenomen econòmic, força negatiu, anomenat deflació; que vol dir que la inflació està sota zero i els preus són negatius. En principi semblaria que això no és dolent (que els preus siguin baixos) però, segons els experts econòmics, la deflació implica baixada contínua de preus, la qual cosa vol dir que les empreses tenen menys diners, abaixen els salaris, es produeix més atur i precarietat laboral; consegüentment, hi ha més pobresa. Això implica que la gent té menys poder adquisitiu i compra menys; és a dir, és com un cercle, com un peix que es mossega la cua. En qualsevol cas, aquesta deflació és anihiladora per a la majoria de la població, ja que les empreses tenen una excusa més per aplicar més precarietat laboral i reduir els salaris d’una forma contundent.

Josep M. Loste

(Portbou)